Política de gestos, o els gestos de la política

A la primera convocatòria, organitzada el primer dia de març d’aquest any, la tinent d’alcalde va estar acompanyada a la Plaça de la Vila pel dirigent d’Iniciativa per Catalunya al Garraf, Francesc Surroca, i per la regidora socialista Míriam Espinàs. El passat dissabte onze d’octubre, la representació de l’equip de govern que va rebre els manifestants es limità tan sols a la presència dels dos regidors d’Iniciativa per Catalunya: la pròpia Iolanda Sánchez, i el regidor Xavier Oller.

La primera interpretació originada en analitzar aquest gest polític repetit en dues ocasions durant l’any 2008 resta lligada a un pensament senzill i pragmàtic: després d’una gestió indignant de la problemàtica que la Vilanova i la Geltrú arrossega de fa un bon grapat d’anys, aquest gest simbòlic era el mínim exigible a un representant polític municipal votat per la ciutadania. Anant més enllà, però, d’aquest gest ferm i decidit dels representants d’Iniciativa per Catalunya a la capital del Garraf, cal preguntar-nos per l’absència del representant municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i de l’alcalde de la ciutat.

En política, prou que ho saben els nostres governants, els gestos són importants: en aquest cas, l’actitud del regidor Josep Tomàs Álvaro i de Joan Ignasi Elena desentenent-se recurrentment (pot passar una vegada: dues no) de les reivindicacions dels manifestants revela una actitud poc compromesa. I directament covard. Quant al regidor municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, responsable primer d’un resultat més aviat magre a la darrera cita electoral, caldria suggerir-li que actituds reiterades d’aquesta mena l’allunyaran previsiblement de representativitat municipal republicana en convocatòries futures sinó fos perquè la seva experiència d’anys a la política municipal ja li hauria de servir per mesurar quin podria ser el preu polític a pagar més endavant.

Pel que fa al màxim representant institucional del nostre consistori, conegut amant de les formes i adulat des d’alguns sectors de la premsa comarcal pels seus gestos –gens qüestionables– de proximitat i diplomàcia, hauríem de recordar-li un cop més el seu compromís assumit en successives reunions amb els veïns del barri. Aquesta assumpció de compromisos personals acostuma a ser moneda de canvi corrent dels arguments demagògics i populistes. L’alcalde Elena ja en col·lecciona uns quants, d’aquests compromisos enunciats en primera persona: només cal recordar quin fou els discurs adoptat ara fa un any, a propòsit del desgavell ferroviari, o en el cas de la promesa d’aconseguir un nou Hospital per a la ciutat durant la passada campanya electoral. Atesa la nul·la resposta dels màxims representants de l’equip de govern, semblava com si una de les clàusules del Pacte de Govern tripartit pressuposés una rentada de mans per part dels regidors socialistes a l’hora de no barrejar-se amb les multituds en moments d’agitació ciutadana. La solitud dels regidors ecosocialistes a la darrera manifestació contra la contaminació atmosfèrica sembla corroborar aquesta elucubració un xic malpensada i, de fet, hauria d’endur-los a reflexionar sobre la “sostenibilitat” de continuar apostant al joc de fer seguidisme polític sense trencar la baralla.

És cert que el fet d’organitzar manifestacions de manera sistemàtica empeny els ciutadans al cansament i a la inacció, encara més quan les reivindicacions no son satisfetes i escoltades, o quant les expectatives d’assistències massives a les concentracions es dilueixen en les aigües del desencant i l’escepticisme.

Els organitzadors de les dues darreres convocatòries contra la contaminació atmosfèrica, l’Associació de Veïns del Tacó i l’APMA, han aconseguit mesurar la idoneïtat de les protestes al carrer. Tant de bo que aquests tipus de mobilitzacions siguin símptoma d’un cert desvetllament cívic col·lectiu dels vilanovins i les vilanovines. Ocupar les places públiques és un acte d’higiene democràtica, malgrat que alguns representants municipals no ho vulguin veure o escoltar, i acabin girats d’esquena…