Personalment, el Carnaval.

Que és per a mi el Carnaval de Vilanova? Estic a punt de fer els divuit anys i jo no tinc records antics del Carnaval. El meu record més important és el de el meu pare i el seu cosí al balcó del Foment i jo allà amb ells amb una carona innmortalitzada en algunes fotos. Tots tres amb la americana vermella inmaculada. Com si fos avui.

L'Arrivo el veia sempre a la rambla Samà i després el sermó per la tele. El dissabte voltava pel matí i per la tarda tots els amics de la classe anàvem al Caramel. Acabava el dia amb la cercavila del Moixó.

La veritat es que de ben petits no ens adonem de la magnificència del Carnaval i de les Comparses en especial. I encara no ho veiem, ni els vilanovins ni cap administració, espero que la dita de que no valores el que tens fins que no ho perds no faci falta utilitzar-la mai. M'enrecordo de veure-ho com una cosa rutinària. Però crec que la primera vegada que vaig pensar que tot plegat era un cop a l'any i era únic al món va ser el dia que, amb la companyia dels meus pares i la meva comparsera, que ho va ser molts anys desde ben petits, després de donar uns tombs amb la bandera dels Dansaires per Vilanova pujàvem al balcó de l'estimat Pijoan a la plaça de la Vila. Com va ser... Aquell buit a l'estomac deu ser el mateix que sent un pamplonica amb el txupinazo, el berguedà amb el ball de l'àliga o el sevillano amb el pas de la Macarena, és el que no sabries explicar amb paraules però segurament ho podem definir com la teva identitat sumada als que són com tu. I això a Vilanova i la Geltrú es suma durant una setmana i per a mi es resumeix en les primeres notes de Turuta de les guerres a la plaça de la Vila.

El dilluns era un habitual dels que engrescava als amics a anar al Vidalet però la veritat es que vam enganxar una etapa on l'acte era un simple ball. Ara, amb el Paperet, s'ha dignificat molt.

Els Coros en la meva infantessa eren totalment desconeguts i el Vidalot tres quarts del mateix. L'Enterro era un dels actes que més m'agradava i fins i tot m'aprenia algun troç de Testament. La innocència infantil feia que la tita ben amunt i les pastanagues, patates i carxofes fos una cosa molt graciosa.

Per a mi tot plegat és la setmana més important de l'any, i m'agrada veure'l com creix, com es creen certes parafernàlies al seu voltant i tothom en parla. M'encanta que l'humor vilanoví segueixi viu per Carnaval.

Avui un dels membres de la FAC fa anys, en Jaume Guxens i m'agradaria felicitar-lo un cop més. Cada dia queda menys per encetar els dies forts de Carnaval.