Desmuntant en Sandro II, (les regles que no es compleixen)

Any 2013. 5 de febrer, la FIFA s’adreça al Barça, mitjançant una carta a la Reial Federació Espanyola de Futbol. Demanen informació sobre el fitxatge del jugador coreà Lee Sung Woo. Deu dies després, el FC Barcelona contesta a la demanda amb informació d’aquest i d’un altre jugador.

1 de març. El president Sandro Rosell demana, amb una extensa carta a la FIFA, que canviïn substancialment l’article número 19 de Protecció de Menors. Ho podeu llegir aquí. Ben llarga i amb una demanda ben clara: O es canvia l’article o la Masia ha de ser una excepció. Qui firma i rep les cartes, per part de la FIFA, és -sempre- Jérôme Valcke, el secretari general de l’organisme.

6 de maig. De nou, el secretari de la FIFA demana informació sobre jugadors. En aquest cas es tracta de fins a 13 fitxatges de la base blaugrana i de tots aquells que no siguin de nacionalitat espanyola i que no tinguin fitxa amb la RFEF o només a la Federació Catalana de Futbol. Jérôme sembla “passar” literalment de la carta que li va enviar Sandro Rosell. El Barça no s’hi preocupa més de l’afer Masia i envia la informació dels 13 jugadors el dia el 16 de maig. Sumen 33 jugadors amb demanda d’informació per part de la FIFA.

El 9 de juliol, en Jérôme contesta la carta de Sandro Rosell… del primer de març! Tampoc s’hi ha bolcat. Tres curts paràgrafs. Llegiu-la aquí. Els hi diu, en definitiva, que el Player Status Commité a finals d’any analitzarà la proposta.Imatge

El 12 de juliol demanen més informació de 25 jugadors dels 33 ja estudiats. La informació hi arriba 5 dies després. El 25 de setembre la FIFA fa arribar 31 cartes, una per jugador investigat, demanant informació extra de 18 d’ells i indicant al Barça que s’obre un expedient disciplinari i que es dictarà sentència a la reunió del 29 de novembre. La RFEP fa de carter i retarda certs dies les missives. A això hi apela el Barça a l’octubre. 8 dies abans de la fatídica reunió pels interessos blaugrana tornen a demanar informació sobre 12 jugadors més dels últims 18.

El 28 de novembre decideixen la sanció imposada al Barça. Ho fa la Comissió de Disciplina. Després de pendre la decisió, la FIFA continua demanant informació al club blaugrana. El secretari encara no entén com pot ser que la FIFA no notifiqués fins el 2 d’abril de 2014 la sanció al Barça. També és curiós, ell per contestar tres paràgrafs va trigar quatre mesos. Dels 37 jugadors investigats, 9 incompleixen la normativa.

Que diu la normativa? El document especifica que no es poden fitxar menors d’edat, menys en tres excepcions:

1.- Els pares van a viure al país del club de destí a causa d’un motiu no futbolístic. No val fitxar i portar els pares.

2.- Que el jugador tingui més de 16 anys i la transferència es porti a terme dins de la Unió Europea o l’Espai Econòmic Europeu. A banda, cal assegurar la formació acadèmica del jugador amb sortides professionals a banda de l’esport i el seu benestar. Tot això, acreditat.

3.- El club està a una distància menor de 50 quilòmetres de la frontera i la residència del jugador també.

I una cosa més, la Federació -sigui la que sigui- ha de vigilar i fer complir aquesta normativa.

Sanció pel Barça: Dos “mercats” sense fitxar i 450.000 francs suïssos. A la RFEP, per permetre-ho i jugar-hi, 500.000 francs suïssos.

Que ha passat, Barça? On és l’error? La normativa ha entrat en vigor l’any 2010 i ningú dubta de la Masia. Tant poc pes té el Barça a la FIFA com per no prevenir abans aquest increïble sidral? És realment un comportament despreocupat el que té el Barça sabent que aquest cas es discutiria en el si d’una comissió amb data i hora? Ningú veu que si el Barça demana l’exempció de la normativa és per la senzilla raó de que és summament conscient de que l’incompleix?

La mà negra, la denúncia anònima. És clar que et volen mal, Barça! És el més normal del món. Competitivitat bestial, quantitats indecents de diners i repercussió mediàtica mundial. Et volen destruir, qualsevol club d’Europa. El Reial Madrid, l’Espanyol i l’Europa. I el City, i el Chelsea, i el PSG i qui sigui. Ves a saber. Volen guanyar, tots volen guanyar. I tantes transferències on algú no ha quedat content i deu voler venjança, i tants partits que han acabat com el rosari de l’aurora -sobretot a la base- i tantes merdes (perdó) als despatxos que no transcendeixen.

Veurem en que queda tot, després de les apel·lacions. Sabem que el món funciona d’aquesta manera, el podem canviar, podem deixar que segueixi rodant així però el Barça -em dóna la sensació- que no sap a que juga, encara. Sembla mentida, Rosell. Tu, el crac dels negocis esportius, torejat per la FIFA. Blatter encara riu. Josep Blatter, prenent un mojito. I a Can Barça, tots tremolant. La institució, el seu pes, els seus contactes, la seva veracitat i capacitat operativa està en un clar fora de joc. I els liniers, que som tots, ho hem vist. No cal ni el replay.