Desmuntant en Sandro

No hi ha res a Catalunya que provoqui més rajades per segon que el Barça. És un cas digne d’estudi. És indubtable que la gran majoria de la població catalana és simpatitzant del FC Barcelona i que està mínimament orgullosa de l’escut del club. Portem uns mesos convulsos amb l’actualitat blaugrana.Des de l’arribada de Sandro Rossell a la presidència del club de Gamper, la comunicació i l’enteniment amb el soci ha estat flagrant. Rossell ha colat -sí, colat- la publicitat a la samarreta i està a punt de colar una reforma del Camp Nou més que perillosa. Ni està ben clara la financiació ni està clar com es triarà el cognom del nou estadi. En Sandro ha dinamitat l’essència (envejada o no) del club blaugrana de ser una marca neta, socialment acceptada no com a un producte -amb el que moralment representa això- i ha venut el Barça com a producte i no com a club. Era la màxima de Laporta i m’estranya, encara, que compartissin junta amb dues màximes tant diferents.

Qui és, doncs, Sandro Rossell? És una vella criatura del negoci de l’esport professional d’alt nivell. El seu primer contacte amb aquest món és arran dels Jocs Olímpics de Barcelona, i des de l’any 1990 treballa dins del comitè al Departament de Marketing Internacional com a responsable dels patrocinis internacionals. Al 1993 fa cap a la empresa suïssa ISL i és el gerent a nivell estatal. Es dedica al patrocini de grans institucions com el propi COI, la FIFA, FIBA, UEFA i LFP. Després arriba al seu punt àlgid treballant per Nike, on rau el seu primer negoci amb el Barça, firmant el contracte amb el que el Barça vesteix Nike, que encara és vigent.

Els primers escàndol de Sandro Rossell són al voltant de la Selecció brasilera. Sandro va viure a Rio de Janeiro des de l’any 1999 fins el 2002 gràcies a Nike, on al tornar a l’Estat Espanyol va fundar l’empresa Bonus Sport Marketing, SL. A Brasil, Sandro Rossell és assenyalat per, presumptament, emportar-se amb una societat registrada a Nova Jersey 450.000 dòlars americans pels drets de la canarinha. El contracte s’allargaria fins a 2022 i a través d’unes derivacions de capital cap a aquesta societat aconseguiria 11 milions de dòlars fins al 2022. Això li passaria a un tal Alexander R. Feliu: L’amic Sandro, l’amic de Ricardo Teixiera, antic president de la Confederació Brasilera de Futbol. Tot això, publicat per el diari Estado do Sao Paulo i amb ressó internacional i negat per Rossell. De tot això n’és complicat treure aigua clara. En Sandro finalment queda absolt de tot delicte.

Bonus Sport Marketing, SL, es posa a la venda com a compromís de Sandro a les eleccions blaugranes si surt escollit president. I la compra “SHAHE OHANNESSIAN” i tot sembla indicar que és una empresa offshore. Algunes informacions parlen d’accionariat qatarí i d’Arabia Saudí, però tampoc es pot confirmar. Ho podeu trobar fent una recerca ràpida pel registre mercantil.

També val la pena retrobar l’escàndol de Viagogo.com, empresa presumptament participada per Sandro Rossell que es dedica a la revenda d’entrades, o com ells diuen, d’una manera menys escandalosa, “fan to fan”. L’empresa, com no, també ven entrades dels partits del FC Barcelona. D’aquí val la pena rescatar aquesta plana web.

Per acabar, sense cap mena de contrastació periodística, val la pena llegir amb prudència però interès l’usuari @FilosofiaCruyff.

Dit tot això, que es suma a altres assumptes més coneguts com el del fitxatge de Neymar, la restricció de l’entrada dels nens a l’estadi o la grada jove fa d’aquesta junta continuista del ‘projecte Sandro’ un mar de dubtes i desconfiances pel soci del club (no deixem d’oblidar que Bartomeu és la seva mà dreta). No m’estranya, gens ni mica, la mala gestió que aboca al club a sancions, perdre el renom dels refotuts “valors” i que estigui immers en més d’un afer complicat d’explicar.