El Ball de Mantons: l'esperit del Carnaval antic

Com no, la gent pel carrer ben arreglada amb els millors mantons i les formals corbates i americanes. Rambla pràcticament buïda. Em miro les banderoles amb el cartell de Carnaval i ja gairebé estic a l'alçada de Sant Gregori, tiro cap el Foment i hi entro. Amablement la Rosa Borràs m'atén a la entrada. "Sóc el Txatxi, vinc a fer unes fotos i mirar-m'ho una mica", "Passa, noi!".

No us diré que em vaig emocionar ja que seria exagerar -amb confiança, m'emociono poc jo- però em vaig sentir com un arqueòleg al trobar un tresor. M'imaginava com si fa cent anys, al mateix Foment, el cafeter hagués tancat la porta amb pany i clau i els balladors davant la impossibilitat de sortir d'allà segueixin ara ballant. Era, sincerament, maquísim. En un escenari idoni. Com vaig gaudir en aquella sala Joaquim Mir els quinze minuts que hi vaig estar. 

Buscava a la meva àvia per tenir un ball amb ella, ja que sempre m'ha ensenyat a ballar pasodobles a casa i era moment de demostrar la lliçó apresa. Si hagués sonat just l'Amparito Roca!

Després de parlar amb molta gent al Foment amb amics, coneguts i saludats i que després explicaré, vaig sortir direcció a la Sala agraint un cop més a la Rosa del Foment. No feia gaire fred. He de reconèixer que em vaig intentar posar una mica guapo per no trencar el nivell als dos indrets, res de l'altre món.

Ja veia la Sala de lluny, al carrer Joaquim Mir i s'escoltava la música sonar. Serà una gran sala amb una acústica... acceptable, però la insonorització no és el seu fort. Cua per entrar. Li explico a la porta al Joan Domingo que he de fer un article i un parell de fotos. "Passa, passa!". Vinga, quinze minuts de Sala i palpem l'ambient. S'ha de reconeixer que la mitjana d'edat del Foment era més alta però portaven més marxa! Els del Foment havien sopat allà mateix. Per una estona a la Sala eren impars i jo m'ho mirava amb certa recança, seria una feina dura superar el clima del Foment!

Els primers balladors arribaven a la Sala i la començaven a omplir. Crec que els antics balls al Salón Marfil deurien tenir més caliu. Ho vaig trobar un xic fred. Encara que l'Agrupa va oferir una magnífica organització la acústica no és la millor. La majoria de la junta de la FAC era a la Sala.

Les opinions dels amics balladors, tant al Foment com a la Sala a la meva pregunta estrella, "sobreviurà el Ball de Mantons?", van ser molt diferents... "Clar que si! Et farà venir la dona!", "jo crec que si però costara o no es faran tants", "es perdrà l'indumentària", "de petits ja hi veniem i veiem com la gent jove no hi vé". 

En fi, intentem mantenir un dels pocs balls antics del Carnaval que ens queden impoluts. Ball de Mantons per a sempre!

Demà les Competències Musicals!