Musicalment competint (o la resurreció d'un acte)

Sortien les bandes, com deiem, sense cap mena de presa tot fent sonant la primera cançó l'Amparito Roca de la Suburband i el Turuta de la Mestre Montserrat. Arribaven a la plaça de les Cols i l'espectacle es succeïa. Sóc amic del ball, però no em vaig atrevir, i mira que entre els títols que van sonar m'encanta el Gato Montés o Paquito el Chocolatero (ballat com cal, a l'estil pasdoble). M'encanten els pasdobles, són de fàcil ballar i em sembla que ja he dit a l'article del Ball de Mantons que la iaia em va ensenyar a ballar-los bé. Gairebé tant bé com van ballar-los el Xavier Raventós, paborde, i l'Isabel Pla, regidora de cultura. Els sitgetans desplaçats amb la seva banda també s'ho van passar pipa.

Vilanovins a la banda sitgetana, sitgetans a la banda vilanovina. A l'hora de tocar el Turuta, com a colofó, "guinyu" de la Suburband, amb dos components, home i dona amb barretina i clavells respectivament.

Ara, no és per canviar, però aquest acte el dissabte de Mantons a la tarda potser tingués encara més èxit!

Demà, parlarem del futur del Carnaval, la canalla.