Les 'ambaixadetes' d’en Carod

A Paris, London (per allò del Josep Lluis), Berlín, New York i Buenos Aires, s’hi afegeix ara, Mexico DF, amb un cost anual d’uns “insignificants” dos milions dos cents mil euros, més els gens menyspreables sous, dietes i indemnitzacions dels delegats i personal a càrrec d’aquestes delegacions. L’objectiu de les delegacions, segons resa el decret que n’empara la seva creació, és establir relacions bilaterals amb altres estats, òbviament, i aquí està la gràcia, pontejant la diplomàcia espanyola, a la qual per cert qualsevol català s’hi haurà d’adreçar, exactament igual que abans si té cap mena de problema en cap d’aquests països.

Aleshores, quina utilitat tenen aquestes delegacions? Alguns diran que col·locar amics, altres que germans, i pot ser no els faltarà la raó, però aquesta no deixa de ser l’anècdota, doncs la utilitat real és la de la satisfacció personal d’aquells que desitgen tenir un estatus que no els correspon. Els diners públics (els nostres diners, els diners de tots) però, no haurien d’estar per satisfer desitjos ni deliris personals, si no que haurien d’estar al servei dels ciutadans.

Altra cosa són, i no ho discuteixo, les 35 oficines comercials de la Generalitat arreu del món, per tal de promoure l’expansió internacional d’empreses catalanes o l’atracció d’inversions a Catalunya (moltes menys de les que ens agradarien), que en alguns casos, fins i tot, aprofiten recursos en ubicar-se en dependències compartides amb consolats o ambaixades espanyoles. I és en aquest àmbit, i només en aquest àmbit, que algunes altres comunitats espanyoles tenen també alguna (en cap cas 35) oficina comercial arreu del món.

Per acabo la setmana amb el mal d’estomac que em produeix saber que en una altre àrea que depèn del mateix vicepresident Carod, precisament en la de cooperació, s’estan malmeten recursos públics. Després de que l’Almax hagi fet el seu efecte, us en faré cinc cèntims.