Jugar amb foc: la directiva europea a escena

Així com fa tants anys sabem que a Vilanova i la Geltrú hi havia un Ball de Diables, també ho sabem de colles d'aquesta zona abans dita: Ribes, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona, l'Arboç... Totes elles avui en dia formen part d'un grup de colles centenàries que mantenen els valors del Ball de Diables.



Són colles segures, que no van fent imprudències ni a les cercaviles ni als correfocs i que s'ho prenen amb la seriositat festiva que pertoca. Perquè s'està fent un ball, una dansa, una tradició.



És impossible que es prohibeixi això, la força de les nostres festes impediria qualsevol llei.



Ara ve quan alguns em poden acusar de ser massa conservador, estricte, “pureta”... Però el que no pot ser és que vagi a veure un correfoc una nit de juny i em trobi amb colles de diables o dimonis -com diuen alguns- que siguin més temuts que una altra cosa. En un Correfoc (perquè últimament a tota cercavila de foc se li diu Correfoc, que aquesta és una altra) es persegueixi, cremi, empaiti a un públic no-participatiu. És impensable que un diable es pugi a l'esquena d'un altre com un nen que va a la fira a sobre del seu pare i comencin a donar voltes fins caure a terra no sé si per sobris o per pur mareig, que facin pures tonteries amb les maces passant-les per sota les cames i aguantin coets amb tro a les mans.



Per a tots ells, Directiva Europea del Foc. Aprenem a regular les nostres festes i tradicions. I no simplement per conservar-les, sinó per seguretat. Que no estem parlant de trencar la tradició de ballar sardanes de blanc i amb faixa vestint de faralaes. Estem parlant de jugar amb foc, i el foc primer escalfa però després crema.