Potser no ens estimem prou

Un que feineja a cavall de la vinya i la marina i que, rara avis, fins i tot s’hi troba a gust tant amb la gent del Penedès com amb la gent del Garraf, ha pogut copsar que a l’hora de parlar de la vegueria no tothom diu el que pensa i que molts disfressen el seu parer, potser per no desdir-se del seu suposat patriotisme.

No podem tenir en compte els acords de bona part dels plenaris dels 47 municipis del Penedès i el Garraf ni l’escaig de l’Anoia. No em semblen prou sincers, què voleu que us digui. M’estimo més fer cas del meu nas, prou generós i menys compromès, i ensumar el que pensa l’home i la dona del carrer.

L’olfacte em diu que a l’Alt Penedès hi ha més sentiment a favor de la vegueria. Al Baix Penedès se’n parla més aviat poc i amb una certa indiferència. Al Garraf no se’n parla gairebé gens i, en general, amb una certa incredulitat. Les actituds antagòniques dels principals grups polítics no han ajudat gaire. No cal dir que difícilment podem tenir credibilitat com a territori si no ens expressem amb el consens necessari en qüestions tan cabdals.

Hi ha molts motius per advocar en favor de la vegueria. S’han dit i s’han exposat amb molt més argument, èmfasi i entusiasme que no pas les opinions adverses, cridades de forma estugosa i amb displicència.

Ara bé, hi ha una qüestió que no s’ha abordat: ens estimem prou, els de dalt i els de baix, els de la dreta del Foix i els del massís?. És a dir, ens uneix un sentiment patri i volem compartir un mateix projecte de futur? Tenim, plegats, prou fortalesa emocional per fer front a l’oposició dels escèptics? La veritat -no ens enganyem- és que no ens posem “catxondos” els uns als altres; tenim les líbidos respectives massa entretingudes en llits calents i de palla seca, i potser no ens cal un amant de fidelitat incerta.

Em sembla que l’àmbit funcional del Penedès encara no es correspon amb el necessari àmbit afectiu. Algú hauria d’escampar les llavors de l’afecte, dispergint-les entre les vinyes i els margallons. Algú em va dir que el trampolí de la vegueria potser necessita una bona dosi d’afrodisíacs; d’estupefaents, diria.