Diari d’una llei electoral, o no (II)

L’actual llei electoral, és una llei proporcional però no del tot: els diputats assignats a cada circumscripció (les províncies) ho són d’acord amb la seva població, però no tots degut a que la dispersió de població entre la província de Barcelona, i la resta de províncies és molt gran. Si la llei fora estrictament proporcional i amb circumscripcions, la quantitat d’electes de la província de Barcelona, deixarien en anecdòtics els electes de cada una de la resta de províncies, per això es diu que un diputat per Lleida és més barat que un Diputat per Barcelona, o dit d’altra manera, el vot d’un ciutadà de Cubelles val menys que el vot d’un ciutadà de Cunit.

A la taula següent, podem veure el nombre de diputats que correspondria a cada província, d’acord amb la població, i els assignats pel vigent (i em sembla que encara per uns quants anys més) sistema electoral:

 
Així doncs, veiem com la província de Barcelona “cedeix” setze electes a les altres províncies, per garantir una millor representació territorial.

Cal avançar cap a una llei més proporcional en detriment de la representació territorial, o cal reforçar la representació territorial en detriment de la proporcionalitat?

La resposta no és senzilla, però tampoc es pot afirmar amb rotunditat que una major proporcionalitat hagi de significar una menor representació territorial: hi ha sistemes que permeten mantenir i incrementar la proporcionalitat, i poden garantir una representació territorial.

Per exemple, el Partit Popular, estem defensant davant la ponència parlamentària, un sistema amb doble vot: el nombre de diputats de cada llista s’assignaria d’acord amb un vot a una llista tancada en circumscripció única: Catalunya; d’altra banda, es dividiria Catalunya en districtes electorals, a cada un dels quals, els ciutadans podrien votar a un candidat de les llistes que s’han presentat a la circumscripció única, en llista oberta, de manera que el candidat que resultés més votat a cada un dels districtes obtindria un escó dels assignats a la seva llista. D’aquesta manera, el sistema es converteix en estrictament proporcional, i a més garanteix la representació territorial, com a mínim de cada un dels districtes electorals. Ara bé, aquests districtes electorals haurien de ser el més uniformes possible, ja que del contrari, podria haver-hi diputats territorials que representarien poc més de tres o quatre mil ciutadans, i altres que en podrien representar més de mig milió.

Qualsevol sistema, que divideixi Catalunya en circumscripcions electorals, aniria en detriment de la proporcionalitat del sistema, i quantes més circumscripcions, menys proporcional ja que s’haurien de compensar les circumscripcions menys poblades, per garantir un mínim de representativitat. Ah, i encara no hem parlat del sistema d’assignació d’escons (la famosa llei d’Hondt), que ja arribarà.

M’agradaria compartir opinions al respecte d’aquesta qüestió, sense que fem cap mena de projecció de possibles resultats d’acord amb eleccions anteriors, es a dir, sense apriorismes de què ens aniria millor, d’acord amb les nostres preferències electorals. Ho deixo per a un pròxim post, que probablement ens donarà resposta al per què, en trenta anys, no hi ha hagut una llei electoral catalana.