La nostra manera d'entendre el Carnaval

A Vilanova i la Geltrú ha perdurat una sàtira magnífica, però ha perdut l'essència de Carnaval vuitcentista, avui només viu a l'acte de les Danses, Ball de Mantons i en un molt llunyà registre etnològic a les Comparses.

Ara, algunes les ciutats que han optat per l'estil de Carnaval que també s'empra a la capital del Garraf. Repassem així Solsona i Cadis.

A Solsona, bona gent -diu la cançó-. Però a banda de bona gent també han inventat el seu Carnaval particular. Fa una colla d'anys Manel Casserres pare va començar a construir una sèrie de gegants que a la llarga coneixeríem la resta de mortals com a “manotes” o “del Carnaval”. Aquests Gegants eren paròdies dels tant estimats i importants Gegants Vells de Solsona , que surten per Festa Major i que els va construir també el mestre Casserres. Així, després de tenir les quatre parelles s'inventaren de noves, nasqué la Draga, paròdia del Drac, i el Mussol, de l'Àliga. En Manel Casserres pare va morir l'any 1996, any que tots els seus gegants van sortir al carrer. El seu fill, homònim, continua el llegat del més important constructor de gegants. A banda, celebren la pujada del Ruc al campanar, una simpàtica manera de riure de si mateixos i de ser mal-coneguts com mata-rucs.

Un Carnaval més, satíric i local.

La Havana es Cádiz con mas negritos, Cádiz es La Havana con mas salero. I no s'equivoquen.

A Cadis viuen el Carnaval de manera molt intensa, amb una llarga tradició. Però un dia va arribar un senyor anomenat Paco Alba que va començar a cantar i composar cançons satíriques i sobretot amb denúncia social. Això va provocar moltes crítiques al seu moment, però ara és tot un heroi considerat l'inventor, per així dir-ho, de la comparsa de Carnaval gaditana. Tot això envoltat per un concurs amb diferents categories segons estils -comparsa, xirigota, coro...- , on es premia la millor associació. L'objectiu és clar, arribar al cor amb lletres i música emotives i segons després fer riure a tothom, una amalgama de sentiments.

I res més, que vull dir? Que no estem sols a l'univers.