Diari d’una llei electoral o no (III)

Si analitzem, com afecta a la representació parlamentària la sobrerrepresentació de les circumscripcions electorals, veurem com això beneficia a aquelles forces polítiques, que obtenen els seus millors resultats a una extensió més gran del territori, amb independència que quina sigui la seva població, i això ens condueix a la següent situació: CiU obté més de 3 diputats addicionals, i ERC n’obté 1 de més (aquesta dada no és tant estable com la de CiU, ja que en algunes cites està en equilibri); i si uns hi guanyen, altres hi perden: PSC, PPC i ICV sempre en perden 1, als que cal afegir C’s, que en les darreres eleccions, també en perd 1.

No cal dir, que aquesta situació condiciona qualssevol reforma del sistema electoral, doncs els que hi perden, no voldran perdre-hi més, i els que hi guanyen no voldran renunciar a continuar-hi guanyant. Per tant, el debat sobre proporcionalitat i representació territorial no és balder, i només es podrà superar amb un nou sistema, si aquest nou sistema garanteix com a mínim els mateixos equilibris actuals: si ja ho sé, canviar-ho tot, per què no canviï rés.

Vegem com afecta a la proporcionalitat, la selecció de les circumscripcions electorals. El sistema proporcional per excel·lència és la circumscripció única, i a mesura que ens allunyem d’aquest ideal, passen dues coses: si el pes de cada circumscripció s’equipara a la població, el territori queda subrepresentat; si es corregeix aquesta subrepresentació amb la pre assignació d’escons als territoris menys poblats, ens allunyem de la proporcionalitat. Ara per ara, hi ha tres propostes de circumscripcions sobre la taula: circumscripció única, províncies i vegueries (amb les seves diverses versions). No cal dir, que a més circumscripcions, majors dificultats per mantenir la proporcionalitat, uns dels motius pels que crec que cal descartar la opció de les vegueries, d’altra banda, per què també implicaria traslladar a la llei electoral, el debat inacabat i calent de la ordenació territorial.

Si ara partim de la proporcionalitat, cal introduir un nou debat, potser més senzill, quin sistema d’atribució d’escons apliquem: la llei d’Hondt que prima els partits majoritaris o un altre sistema més proporcional com el de les quotes de Hare, o de restes majors, purament proporcional. La llei d’Hondt prima els partits majoritaris, amb l’objecte de facilitar la formació de majories estables de Govern, no crec que aquest pugui ser un problema, més si ens adonem que a la pràctica a Catalunya, la dispersió entre les forces polítiques no és, ara per ara, tant gran que l’aplicació de la llei d’Hondt alteri la proporcionalitat obtinguda a les urnes.

De totes maneres, reitero que crec que el més apropiat ha de ser un sistema altament proporcional, en el que es garanteixi una adequada representació territorial, i a més s’introdueixin al·licients addicionals que permetin als ciutadans escollir de forma directa, almenys una part dels seus representants, i tot això és possible. Altra cosa serà que la aritmètica parlamentària ho faci possible.