Sóc un mamut

“Coloridu, coloridu!” cridava espantat un senyor a la Penya Filatèlica, “vosaltres que sou els de la FAC digueu als comparsers que es posin les barretines”. Vaig pensar que exagerava. I també vaig dir-me que la gent porta força la barretina. I ara fa dies que li dono tombs a tot plegat. Em sento a les Comparses i no tothom la porta, veig centenars de texans, bambes. Escolto xarangues amb el tirate de la moto. Caramels llençats sense força. Mocadors de farcells mal lligats. Xibeques als mocadors. Noies sense clavells. I de cop i volta s'apropa un banderer arrossegant la bandera sense gràcia a punt de xafar una nena disfressada de princesa que acte seguit em diu... Em dones caramels?

Sort que va sonar el despertador. I vaig respirar tranquil al veure les fotos penjades de l'habitació d'una banda tocant a la plaça de la Vila, del senyor amb la paperera al cap del carrer de l'Aigua, del Carnestoltes rient de Sitges i també de Vilanova, dels porrons a les taules dels bars i les cases, de balcons engalanats, del Turuta ressonant. En definitiva, del nostre estimat Carnaval, el nostre màxim símbol d'identitat.

Això simplement és una petita història per desitjar-vos molt bon Carnaval a tots!