Qui té cura dels nostres carrers?

Aquest estiu, per desgracia, hem recuperat aquella imatge de les papereres plenes, els carrers bruts, cartells publicitaris per les parets i la sensació que la concessionària encarregada de la neteja no fa la seva feina i el regidor dels carrers no la controla, potser és que no surt del despatx, amb la feina que li ha costat aconseguir-lo. Ara ningú treu els cartells enganxats per les parets, com feia l’anterior regidor de la via pública en persona, el mateix que ara només es dedica a talar arbres. Massa sovint aquest estiu hem vist papereres plenes i que ningú buidava, i l’Ajuntament paga molts diners per aquest servei i no ho sembla.

Tanmateix, el soroll torna a ser present, no només el que genera l’Atlàntida, per cert com és que poden fer obres sense llicencia, atès que falta l’informe vinculant de Costes, i quan s’executarà l’enderrocament d’acord amb la sentència del Suprem?, el soroll de primer de maig s’ha traslladat a Bonaire, al Passeig, a Parellades. El cas del carrer Bonaire és repetitiu, ja es va donar quan l’alcaldia era de dretes; ara es fan festes a les terrasses interiors, on els establiments no poden fer-ho i el carrer es converteix en una prolongació de l’interior dels locals, el veïnat no dorm i es troba cada matí el carrer molt brut, i el regidor dels carrers no fa rés, clar que potser millor això que no allò de gastar diners públics en uns mims que no aconseguien rés com va fer l’anterior regidor del soroll, que tampoc va fer rés amb el soroll de l’Atlàntida. El cas del carrer Bonaire ens diu quin es el camí que no hem de fer, la festa a Primer de Maig, com és tradició.

Tanmateix, la sensació de caos als carrers, s’ha incrementat aquest estiu amb la presència constant de tops-manta a Parellades-Marqués de Mont-roig, i el regidor dels carrers no sembla que ho sàpiga. I s’ha incrementat amb el creixement de les terrasses dels establiments, uns establiments que amb la vianalització han vist la possibilitat raonable d’incrementar el volum de negoci. El problema no és que els establiments facin més negoci, atès que això pot significar més llocs de treball i taxes, el problema és que no existeix normativa al voltant de les terrasses i així ens podem trobar amb carrers com Joan Tarrida, on les terrasses ocupen l’espai sense control. No oblidem que la regidora dels diners, a finals del 2003, va dir que faria l’ordenança que regularia com els establiments podien ocupar l’espai públic, aquesta ordenança encara no existeix, ha tingut temps per col•locar a tothom i no per aquesta norma, aquestes regles del joc iguals per a tothom. Hem vist aquest estiu terrasses amb música, amb televisió, amb tendals i elements de separació diversos, hem vist caos. No hem vist que en aplicació de l’Ordenança de neteja l’espai ocupat fos netejat un cop buidat cada nit. Ni el regidor dels carrers ni la regidora dels diners han fet la seva feina. Segons sembla, el regidor dels marrons se n’ha fet càrrec i ja té plànols de possibles ocupacions dels carrers, és el regidor dels marrons atès que ha de desencallar allò que altres emboliquen; ho va fer amb el mercat, embolicat durant més de tres anys per la regidora dels diners, i amb la vianalització.

Qui té cura dels carrers?el regidor dels carrers no surt del despatx ara que el té i no sap com netegen; la dels diners no ha fet l’ordenança i cada establiment fa una mica el que vol, cal fer negoci, és comprensible. Les queixes pel soroll al calaix, l’Ajuntament sembla que només té personal per fer números i papers. Si volem ser un poble de primera hem de tenir un entorn de primera i fer el manteniment necessari i tenir unes regles del joc iguals per a tothom.

Jaume Torras
Militant Esquerra-Sitges