Gir a la dreta i desencís generalitzat

Però l'abstenció hauria estat la protagonista de la jornada si les urnes no haguessin donat un mínim històric al PSC i una crescuda desorbitada a CiU. Tot i això, més del 42% dels electors van decidir no partipar d'aquests comicis al Garraf i la xifra és preocupant pel que representa de trencament entre la classe política i la societat civil. Malauradament, els partits estaran ara més preocupats ara dels seus embolics interns -uns per evitar més fugides de vots, altres per reorganitzar-se el futur, uns altres per atendre les noves responsabilitats- que de recuperar la confiança del carrer, clau i vital per a la salut democràtica del país.

Amb pràcticament 10.000 vots de diferència, Convergència i Unió ha aconseguit uns resultats que fins ara, a la comarca del Garraf, només eren propietat del PSC. La comarca, i especialment la seva capital, formaven part de les ciutats mitjanes de domini socialista de la demarcació de Barcelona. Però les coses han canviat i és el moment que les formacions prenguin nota i actuïn. El PSC ha rebut un càstig sever de la ciutadania per una mala gestió de la Generalitat i per una pèrdua de credibilitat que s'ha traduït en els escassos 28 diputats que tindrà ara al Parlament de Catalunya. Les coses no s'han fet tan bé com han insistit a explicar els candidats i la ciutadania buscava un revulsiu que fes reactivar el país, la seva economia i, sobretot, la confiança.

Convergència i Unió ha sabut apropiar-se d'aquesta necessitat i, amb una actitud prou conciliadora, s'ha fet amb l'electorat. Però la formació no ha de perdre de vista que ha comptat amb suports que estan lluny de la seva ideologia sobiranista i haurà de saber jugar amb equilibri si no vol perdre aquests suports a curt termini. Mas va aprendre en el passat que les actituds altives passaven factures elevades, però haurà de ser hàbil per no tornar a caure en aquells errors.

El gir a la dreta que ha fet la comarca es tradueix també en un salt del Partit Popular, que se situa com a tercera força política, una posició que fins ara tenia Esquerra Republicana de Catalunya, que ha quedat en cinquena posició. ERC ha perdut pràcticament la meitat dels vots que va obtenir l'any 2006 pels seus embolics interns i, principalment, per la diversificació de la oferta independentista en aquests comicis.

El més preocupant ha estat l'entrada amb força de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha aconseguit més de 1.300 vots al Garraf en la que ha estat la seva primera prova davant de les urnes a nivell nacional. I el partit d'extrema dreta ja ha anunciat la seva intenció de presentar candidatures per a les eleccions municipals al Garraf.

El panorama s'acaba de dibuixar amb la pèrdua de vots discreta d'ICV, gràcies al fet que la formació ecosocialista passa prou desapercebuda, l'entrada al joc polític de Solidaritat, una opció sense programa electoral més enllà de la proclamació de la independència, i la consolidació de Ciutadans, que ha mantingut un percentatge de vots similars als de 2006.

Amb els 100 dies de gràcia per endavant, només cal desitjar que el nou govern sigui capaç de recuperar la confiança i reactivar l'economia donant respostes a la ciutadania a través de solucions reals per aturar les xifres de desocupació sagnants que estan fent trontollar tota l'economia nacional.