Com obtenir rendiment comercial dels resultats de recerca existents: la valorització de la tecnologia i el coneixement

La innovació és una activitat que es dóna al món empresarial. És, explicat de forma molt simple i sense pretensions acadèmiques, la culminació d’un procés que neix amb una idea, evoluciona cap a una aplicació real que pugui satisfer una necessitat de mercat i, finalment, se li troba un model de negoci que permeti treure un rendiment econòmic. Però, en qualsevol cas, tot aquest procés comença sempre amb noves idees i acaba sempre en una empresa que està en un mercat competitiu i a la qual aquesta idea inicial li permet millorar la seva competitivitat, ja sigui incrementant les seves vendes o millorant la seva eficiència de processos interns.
La principal font d’idees que una empresa pot tenir actualment a Catalunya és tot el sistema català de recerca. Reconegut a nivell internacional, per la quantitat i la qualitat de les seves publicacions, és una font inesgotable de generació de nou coneixement. Però manca que aquestes idees arribin a l’empresa. L’empresa, a diferència dels centres de recerca que pensen a mig i llarg termini, estan obligades a mirar a curt termini. Aquell que li permeti desenvolupar nous productes i serveis que li assegurin l’ingrés continu de diners per poder pagar tots els diferents “actors” que la mantenen en funcionament diàriament. Quan aquestes empreses tenen relativament solucionat el seu curt termini és quan comencen a pensar en preparar el mig i llarg termini, per estar preparats i poder reaccionar amb temps als previsibles canvis del mercat.

Sembla evident la complementarietat existent entre les visions de les empreses i dels centres de recerca, i el que aporta cadascú al procés d’innovació: les idees, per part dels centres de recerca, i la necessitat de mercat i model de negoci, per part de les empreses. Doncs aquest procés, anomenat transferència tecnològica i de coneixement, que ha de permetre potenciar la innovació a les empreses mitjançant l’explotació del coneixement generat als centres de recerca, presenta certes complicacions quan aquestes idees no han estat desenvolupades amb una visió de mercat i les empreses troben massa costosos els recursos a invertir per assegurar-se que, realment, aquella idea és diferencial, viable econòmica i tècnicament i pot esdevenir un producte o servei rendible al seu mercat.

Per facilitar aquest trànsit és necessari desenvolupar un procés de valorització. Aquest procés, com el seu nom indica, afegeix valor a la tecnologia avaluada i la fa més atractiva per a les empreses, perquè els hi permet saber, entre altres coses: si és realment diferencial respecte el que existeix ja al mercat, si es pot protegir i aconseguir així un avantatge vers la potencial competència, si és viable desenvolupar industrialment un prototipus per comprovar que el que funcionava en un laboratori també funcionarà en un entorn de treball real, si el cost que tindrà aquest prototipus el farà comercialment viable, quin és el grau de maduresa de la tecnologia per poder saber el time to market d’un potencial nou producte o servei basat en aquesta tecnologia, els sectors on pot tenir aplicació el nou producte o servei,...

En definitiva, la Valorització de Tecnologies, que és la que s’ha fet per a un conjunt de tecnologies desenvolupades pel Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú de la Universitat Politècnica de Catalunya, permet reduir el risc d’una empresa a l’hora d’incorporar una nova tecnologia en el seu procés de desenvolupament de nous productes o serveis, de millorar el time to market d’aquests nous productes o serveis i incrementar les possibilitats d’èxit comercial dels mateixos.

Sergi Mesquida, director de KimBCN