Ordenances Municipals 2011, una altra oportunitat perduda

La proposta no va rebre suport de cap dels grups municipals de l’oposició. El nostre grup, Unitat Municipal-9, va votar en contra per un seguit de raons que, explicades en el ple municipal i en l’acte públic previ fet el dia 20 d’octubre, ens agradaria fossin conegudes per tothom.

La filosofia dels impostos (ingressos del municipi) és finançar col•lectivament els serveis bàsics que necessita la societat. Vivim en una societat, i tenim necessitats col•lectives, per tant s’ha de contribuir al seu finançament. I malgrat que hi ha certa uniformitat, no tots els municipis es financen de la mateixa manera:hi ha cert marge per a que els ajuntaments recaptin més que d’altres, i també per a que recaptin de manera més o menys diferent. I en això les diferents opcions polítiques o grups municipals tenim posicionaments i propostes molt diferents alhora de determinar, qui i com contribuirà al desenvolupament de la vida municipal. I a qui i com beneficien.

És voluntat política d’Unitat Municipal 9, determinar la pressió fiscal amb una cultura de millora dels serveis i proveir-los de manera col•lectiva, aprofitant l’activitat econòmica per a que es vinculi al municipi finançant els seus serveis. Distribuir la càrrega fiscal segons criteris socials i de progressivitat, establir els marges de bonificacions. Entenent que les polítiques públiques defensen les finalitats socials. I que malgrat l’obligatorietat d’establir les taxes, preus i contribucions pels serveis en que s’emplacen no tots els ciutadans tenen la mateixa renda i per tant la capacitat de poder-les pagar si la seva quantia és elevada.

Fer-ho però d’acord amb l’actual govern municipal, implicà entreveure voluntats que en cap cas hem sabut trobar ni en la proposta ni en els grups municipals del PSC i ICV que són qui conformen el govern que tenim. El petits canvis que hem observat en aquesta ocasió: lliurar la documentació pertinent i a l’hora, obrir converses amb els grup de l’oposició i ser receptius a certes aportacions, són d’agrair però perfectament normals en un comportament mínimament democràtic. I no són motius suficients de confiança ni poden amagar les deficiències.

Les propostes sobre ordenances municipals i pressupostos municipals per la seva importància, han de ser creïbles i entenedores. Parlar del que i com recollirem els diners, implica necessàriament saber en que i com pensem gastar-los. Per tant és necessari parlar d’ordenances i de pressupostos. Doncs, de res ens serviria ser molt curosos en els criteris socials i de progressivitat que poguéssim aplicar a les ordenances si després aquests criteris queden traïts per una acció de govern nefasta.

Ens creiem encara que tot s’ha fet de meravella, com ens diu l’equip de govern? O comencem a posar com objecte de treball la consideració de que tenim una pressió fiscal alta, una manca gran i evident de serveis municipals, una situació econòmica i tassa d’atur greu amb fortes tensions socials, un endeutament al qual haurem de fer front i que retalla la disponibilitat de despesa per temps, una maquinària funcional que no està en sintonia amb les noves realitats i necessitats i una manca d’actius econòmics importants?.

Pensem, com proposa el PP, que el que cal és invertir en 28 agents de policia més, incrementant l’actual 10% que dediquem en Governació, més de 2 milions d’euros. O pel contrari recuperem el treball que hem deixat malmetre i fem el que ens pertoca des dels serveis socials, des dels educadors de carrers, des les entitats, de l’escola, des de la comunitat?

Apostem encara, com ha vingut proposant el PSC, en polítiques faraòniques d’alt cost i fort endeutament? O ens posem a treballar per millorar uns serveis amb greus dèficits i alguns, com el Teatre de les Roquetes i el Local de Ribes tancats i en un estat deplorable d’abandó i deixadesa des de fa molts anys?

Invertim en cultura i generació de treball o continuem pagant i mantenint convenis amb empreses amigues de dubtosa rendibilitat, eficàcia i necessitat com són: CQ CONSULTORS amb un cost de més 200.000€/anys, Serveis d’Oficines Electròniques amb 25.920€/anys, Servei de Mediació 44.500€/any i Servei al Consumidor amb 20.400€/any, ..

L’Ajuntament és per personal la 1a empresa del municipi, prop de 300 treballadors, que fem? L’orientem cap a les noves necessitats i realitats municipals o continuem gastant diners amb omplir despatxos i departaments sense contingut ni objectius i amb fortes retallades de la seva activitat?

Ens deixem d’omplir la boca de mitges veritats, repetides promeses i falsos discursos? I tal com proposem des d’Um9, ens arremanguen les mànigues, ens posem a treballar, fotem fora els càrrecs de confiança, rebaixem les despeses de representació, revisem o cancel•lem aquells contractes i/o convenis inútils i costosos, rendabilitzem la xarxa social, fem apostes en activitats econòmiques de futur i generadores de llocs de treball, engrassem i posem en ordre la màquina funcional, millorem els serveis i situem el municipi com cal en la comarca i el país?

Les Ordenances fiscals són l’nstrument de regulació dels recursos propis. Um9 entén les ordenances fiscals com una eina més per la transformació social. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa, però no només això, sinó que l’abast d’aquestes permeten marcar una política clara en temes claus per nosaltres com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible.


Grup Municipal d’Um9