Activitats econòmiques del futur a Vilanova i la Geltrú

Un anunci per paraules com aquest no s'ha publicat mai. És una llicència creativa que em serveix per sintetitzar-vos algunes de les idees que, des de fa mesos, estan flotant en l'ambient a Vilanova i la Geltrú i que podrien convertir-se en projectes viables durant els pròxims anys.

I és que, arran de la crisi econòmica, la capital del Garraf busca feina desesperadament. En els darrers tres anys, l'ocupació a la ciutat ha retrocedit un 22,5%, el nombre d'empreses en alguns sectors s'ha reduït dràsticament i la facturació ha minvat més de dos dígits.

Per exemple, el nombre d'empreses associades al Gremi de Constructors del Garraf ha caigut fins a 170, quan en ple boom econòmic era de 300. Les empreses instal.ladores d'aigua, llum, etc, han vist com han plegat 20 empreses a la comarca i les vendes totals, abans de la crisi de 149 milions d'euros, han caigut un 60%, etc.

Aquestes i d'altres dades es van donar a conèixer el 10 de novembre passat, durant el debat "Vilanova i la Geltrú, vitalització econòmica", organitzat per l'Ajuntament amb la col.laboració de la patronal local ADEG i la Cambra de Comerç.

Llàstima que l'assistència al debat fos tan minsa, perquè les idees i dades exposades van ser molt interessants. Així, vam poder conèixer que la Confraria de Pescadors començarà a comercialitzar el seu producte a través d'una plataforma online; que la Cooperativa Vinícola factura anualment prop de 23 milions d'euros; o que a la comarca només queden 120 pagesos però que la majoria es jubilarà en pocs anys.

Igualment vam saber que el Festival Musical Faraday atrau cada any 3.000 assistents, dels quals un 60% és public forani que pernocta, i que es generen uns ingressos indirectes per a la ciutat de 120.000 euros.

També va quedar-nos clar que en el futur ja no podrem tenir pas grans fàbriques intensives en mà d'obra, sinó pymes "intensives en coneixement", segons va apuntar Xavier Cardona, president de l'ADEG.

Tot i això, al debat també va quedar clar que ens farà falta més formació, amb un major nombre d'estudiants de la UPC fent pràctiques a empreses de Vilanova i la Geltrú, amb el suport d'un clúster industrial.

Un altre factor essencial serà assolir una major entesa entre l'Administració pública i el sector privat, atès que "sense empresaris no hi ha ocupació", va recordar Amadeu Pujol, delegat al Garraf de la Cambra de Comerç.

Tot plegat, el debat va evidenciar que Vilanova i la Geltrú ha arribat a un punt de ruptura entre un passat conegut i un futur incert.

Un passat que va ser resumit per Tomás Gracia, president del Gremi de Constructors del Garraf. "Quan vaig arribar per primera vegada a Vilanova i la Geltrú, amb 15 anys, recordo que aquesta era una de les ciutats més riques de Catalunya, amb la Pirelli, la fàbrica del Marquès, la Griffi, els Tallers del Ferrocarril, el port...".

Ara en Tomás Gracia té 75 anys i es pregunta, com molts d'altres, què serà la ciutat d'aquí a un anys.

Ho repetim: Vilanova i la Geltrú es troba en un punt de ruptura entre el passat i el futur, enmig d'una època convulsa, dominada per imparables processos de globalització econòmica, on es deslocalitzen indústries i serveis.

"Ruptura: Acció de rompre o rompre’s". Per tant, ens farà mal, sobre tot si ens continuem mirant el melic i seguim pensant en clau excessivament localista, sense buscar aliances amb els municipis veïns.