Es ven, es lloga, es desnona

Aquests mateixos personatges als quals no coneixem ni triem i que han aparegut com a nous déus de l'olimp planetari que la globalització de l'especulació ha convertit en un casino sideral dicten i qualifiquen situacions que ofeguen la vida de milions de persones al món.

Així les coses, mentre les entitats bancàries s'adjudiquen habitatges pel 35% del seu valor de taxació i les famílies perden la seva casa però mantenen el deute de més de 150.000 euros, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), iniciarà aquest mes de març una campanya per recollir 500.000 firmes per regular la dació en pagament amb efectes retroactius, paralitzar els desnonaments i aconseguir regular el lloguer social. Vagin preguntant, com jo, on cal signar. És de justícia i només cal afegir uns detalls i algun article, com el 675. bis, a la Llei d'Enjudiciament Civil:

"1. No es pot acordar el llançament de l'immoble en el si de la
execució hipotecària quan es tracti de l'habitatge habitual de l'executat i
quan l'impagament del préstec hipotecari sigui a causa de motius aliens a la seva
voluntat.

2. L'executat té dret a seguir residint en l'habitatge a títol de
arrendament per un període de 5 anys des de la data de l'adjudicació.

3. L'import de la renda mensual de l'arrendament no podrà ser superior al
30% dels ingressos mensuals de l'arrendatari. "

Per posar-ho ben detalladet, es calcula que prop de 500.000 persones han estat desallotjades de casa a causa d'altres tantes execucions hipotecàries exercides pels mateixos bancs que els van prometre l'oro i el moro en tecnicolor emparant-se l’embolica que fa fort que el creixement sense límits ens va oferir a tots. Ens fan fora -previ impagament, és clar -els mateixos bancs que ens van tancar a la bombolla immobiliària que ha deixat Espanya amb un parc de 26 milions d'habitatges. D'aquestes es calcula que vint de cada cent estan buides.

El més recent estudi sobre la matèria dirigit pel catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Bellaterra Josep Oliver xifra en 818.000 el nombre de pisos en estoc pendents de venda. Fins al 2015, assenyala Oliver, només uns 20.000 d'aquests habitatges podran ser venuts en un país on el 84% de les famílies tenen el seu habitatge en propietat i només un 16% opta pel lloguer, la meitat del que és habitual a Europa.

Quan tot el mercat sospira per la reactivació de la construcció que ens és tan pròpia,
l'estudi d'Oliver mostra que al llarg del 2011 es van acabar 115.000 habitatges nous molts de les quals es van sumar a l'excedent construït, especialment a la costa, en els últims cinc anys. I així, mentre el litoral s'omple de cartells de "es ven" i "es lloga", moltes famílies busquen empara per no perdre la seva llar.

Durant el 2011, segons recull l'Observatori DESC, es van realitzar 178 desnonaments al dia a Espanya i el Consell General del Poder Judicial va certificar oficialment 42.879 processos de desnonament amb un notable augment de les execucions hipotecàries a la Comunitat Valenciana i la mateixa Andalusia on Javier Arenas treu el sabre de nou defensant el "totxo" de la demagògia que segons ell, verbigràcia, "tant mal ha fet" a les nostres economies. Olé, olé i olé!

I mentre Arenas la deixa anar així de grossa i l'INE llança als carrers a cinc mil agents censals per saber si està ocupat o lliure el primer dreta, quants viuen a l'àtic i quants subhabitatges hi ha als soterranis de tanta promoció, milions de ciutadans resen perquè a final de mes no els falti ni un euro per a la hipoteca fantàstica.

A Espanya es desnonen milers de persones trepitjant la Constitució Espanyola, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i fins a la Declaració Universal dels Drets Humans, que en això de passar-se les lleis pel folre a molts els passa com amb les patates fregides: si en proves una ja no pots parar. I dic jo que quan la Carta Magna afirma que "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat" no es referirà només als banys, la vitroceràmica, el doble vidre climalit i el color del sòcol. I afirmo que ha d'apuntar, la Constitució, repeteixo, a l'obligació de tots plegats de dotar-nos de condicions econòmiques, socials i culturals que defensin aquest dret. El sentit comú, la ètica, la moralitat que ha d'impulsar la gestió pública a hores d'ara de la història ha de condemnar amb contundència que hi hagi milions de pisos buits acumulats pels bancs que despullen a milers de ciutadans del seu habitatge sense que ningú garanteixi una xarxa de lloguer social que vetlli per la dignitat de tots.

Tot i Standard & Poors, Moody 's i Fitch -que no en va controlen el 90% del negoci de mantenir el termòmetre de les finances mundials a major glòria d'especuladors i traficants de capitals- per ara ningú ha explicat on eren aquests espavilats el 2008 quan va esclatar el sistema hipotecari nord-americà mentre a Espanya es finançaven els habitatges fins al 120% del seu valor en còmodes quotes per a quaranta o cinquanta anys. Així ens va i així ens ha anat en un país amb un creixement letal de l'endeutament familiar que ha saltat del 45% del 1995 al 143% del 2008 i en la base del qual apareix l'enorme pes del crèdit hipotecari. O res d'això és casualitat?

El que ja he dit, vagin preguntant-se on cal signar.



Xavier Grau
Periodista