Al voltant dels Clubs de lectura

Un Club de lectura és un espai de trobada entre persones diverses (edats, professions, formació, aficions, circumstàncies i vivències) que comparteixen, en principi, una dèria comú, de vegades única: els llibres. Això ja assegura un primer valor de varietat, unes opinions tenyides dels diferents tarannàs i, per tant, contrastades i plurals.

Però la mateixa naturalesa del producte - no m'agrada el terme aplicat al llibre... - que s'analitza introdueix un element extra de riquesa.

L'altre dia en parlàvem, tot comentant l'excel·lent i original obra El olvido que seremos, de l'Héctor Abad Faciolince. Allà s'empra la metàfora del cub per il·lustrar la diferent percepció que tenim d'una persona tots aquells que l'hem tractada. Si seiem al voltant d'una taula amb un cub - volum geomètric especialment sòlid i precís - al centre, cadascú en veurà cares diferents. Tots compartirem la visió de la superior, alguns veurem determinada o determinades cares laterals... ningú no podrà veure'n la cara inferior, la que es recolza sobre la superfície. El mateix passa amb els llibres... i amb les pel·lícules i segurament, també, amb molts dels fets de la vida que anomenem real. En funció de cada experiència, de cada trajectòria, de cada mirada, un llibre ofereix lectures que poden ser tan diferents que de vegades vénen ganes de preguntar: "Vols dir que tu i jo hem llegit el mateix títol?". La polèmica està servida i , rere la polèmica, sempre hi ha una forma de comunicació. Una comunicació que moltes vegades s'amplia amb alguna activitat "complementària": "Què tal una anada al teatre a veure el muntatge de l'obra que vam lllegir el mes de febrer passat?", "Tinc el video de la propera novel·la; el passem?", "Després de llegir el Mishima, no us han vingut ganes d'un sopar "japo"? Ho muntem?", "Què tal si fem una sessió en un lloc ben emblemàtic com als Quatre Gats o al Café Gijon?"... Es probable que s'acabin fent noves amistats; segur que es faran coneixences enriquidores.

Un Club de lectura és, a més, una eina d'obertura a realitats que no formen part de la nostra més immediata.

Com una sort de finestra que ens aboca a cultures, paisatges, pensaments, imaginaris... que potser no arribaríem a conèixer sense l'"obligació" d'agafar aquell exemplar que tal vegada mai no se'ns hauria acudit d'obrir. 

Només hi ha un aspecte no del tot reixit, un tema a plantejar-se en la majoria de tertúlies: és la dificultat d'introduir comentaris més o menys literaris. Com costa d'analitzar l'estructura narrativa, el paper del narrador, el dibuix dels personatges, el tractament simbòlic, la relació entre l'estil i la intenció del relat... ! Són aspectes que, tractats amb major o menor profunditat, contribuirien a fer una lectura encara més profunda i matisada. Però els temes són tan més llaminers!, tenim tots i totes tantes ganes de parlar de les coses de la vida!... que acabem traiem-nos la paraula els uns als altres per explicar allò que tal episodi ens ha recordat o l'experiència personal que una frase ens ha evocat, o la versemblança d'un personatge que ens trobem cada dia a la feina...

Tanmateix, sabeu què us dic? Que tant és! Un Club de lectura és, en definitiva, un espai de trobada, i el LLIBRE, el seu fil conductor, el mitjà ideal per fer possible la comunicació i l'encontre.
Per tot això - i moltes coses que segurament em deixo - és que us deia que cada cop sóc més fan dels Clubs de lectura.