-
Educació Emocional
-
Joëlle Cervera Pascual
- 27-03-2012 21:47
VD.
Després d'un dia frenètic en que el nostre fill/a ha dormit poc però té una energia que sembla no tenir fi, que no para de córrer i desborda d'energia ens podem preguntar 'no serà hiperactiu el meu fill/a?
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Començem pel principi:
El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per tres símptomes típics:
1. Dèficit d'atenció; dificultat per centrar l'atenció en una tasca, per ejemple quan parlem, en un joc..
2. Impulsivitat: per ejemple quan l'infant respon i encara no has acabat la pregunta.
3. Hiperactivitat motora i/o vocal: Un excés incontrolat i involuntari, "no conscient", del moviment. No parar quiet a la cadira, fer sorolls amb la boca o amb objectes, sembla que vagui amb un motor.
-El fet que aquest trastorn sigui d'origen neurobiològic ens diu que no es degut a situacions externes ni emocionals de l'infant ni del seu entorn com pot ser un divorci, una depressió, o d'altres causes ambientals. Per aquest motiu no ens hem de sentir ni culpables ni responsables.
-Es calcula que aquest trastorn afecta entre un 3 i un 7% de la població infantil. Així doncs, en una escola de dues línies aproximadament d'uns 350 o 400 alumnes/as hi podrien haver d'entre 3 i 7 casos d'hiperactivitat i/o dèficit d'atenció.
-Sabem que afecta 4 vegades més al sexe masculí que al femení.
-Sabem que amb un diagnòstic precoç i una reeducació en l'àmbit acadèmic, pautes familiar i educatives adecuades com normes i límits clars tindrem un bon pronóstic.
-També sabem que aquest trastorn s'acompanya sovint d'una inquietud que provoca "mala conducta" en que el càstig sovint no funciona i pot acavar desesperant a l'entorn més pròxim de l'infant; es a dir a l'escola i a la família.
Com saber si el meu fill és hiperactiu amb seguretat?
Per parlar amb tota certessa d'un trastorn de dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat cal un diagnòstic realitzat per un psicòleg, neuròleg o bé un psiquiatra. Sovint aquest tres professionals treballen plegats per poder acertar amb màxima eficàcia i diferenciar els síntomes d'altres problemes.
I un cop tinc el diagnòstic?
Cal un treball conjunt dels diversos professionals; psiquiatra i psicòleg. Però fonamentalment cal una estreta relació amb el tutor/a de l'infant. L'escola és el lloc on els infants passen més hores i els nens/nes hiperactius ho passen francament malament al no tenir materials adaptats, pautes concretes per part del professorat ni un vincle estret en el triangle psicòleg, mestre/a i família.
Les pautes familiars, les rutines a seguir i el treball concret que ens proposem amb cada infant variarà en funció del tipus de família, escola, infant, etc. El que cal saber és que l'ordre i les rutines seràn el nostre màxim objectiu. També saber fer anar el càstig però també els premis.
La paciència, la constància i la fe en que el nostre fill/a podrà assolir un control sobre si mateix i sobre la seva vida, ens descarregarà d'un pessimisme infundat o una dramatisme que no ens condueix enlloc.
Recursos a la xarxa:
www.f-adana.org
www.hiperactividadinfantil.com
www.trastornohiperactividad.com
Joëlle Cervera Pascual
Psicòloga-Coach
Telf: 663.69.31.48
www.joellecervera.es
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
