Qui té un amic té un tresor

Les amistats al voltant dels dos i tres anys es basen en l’acció. Es comparteix una joguina o una història inventada on cadascú desenvolupa un rol. Les relacions en aquestes edats es basen en una intel•ligència pràctica on el principal objectiu és gaudir de l’acció de jugar. A l’adolescència canvia radicalment. El despertar sexual i el desequilibri hormonal ens fan assentar les bases de la nostra personalitat. Els amics són imprescindibles per compartir angoixes, pors i gaudir d’una etapa plena d’emocions intenses i irrepetibles. Moltes vegades els amics no són suficients i per això molts adolescents tenen parella, ja que busquen una relació més íntima, més profunda, que doni respostes als sus anhels d’infinit. Amb el pas cap al món laboral o universitari, les amistats continuen jugant un paper imprescindible per estar a la societat. Tenir un grup d’amics amb el que sortir, tenir una colla amb la que compartir el dia a dia de la universitat, tenir companys de feina, etc.

Però difícilment el nostre marge d’amics s’ampliarà gaire més amb el pas dels anys. Fer amistats quan som adults d’entre 30 i 35 anys sembla que sigui cada vegada més difícil amb el pas dels anys. Les raons són múltiples: menys temps per fer relacions socials, menys disponibilitat per comprendre i atendre l’altre, menys flexibilitat mental, etc. Sembla que les amistats decreixin amb els anys i potser es tracta d’una qüestió d’actitud. Però realment estem preparats per cuidar a un amic, si moltes vegades no sabem ni cuidar-nos a nosaltres mateixos? Qui té un amic té un tresor. La nostra mirada és clau per poder acollir una relació tan valiosa com l’amistat. Una mirada d’afecte, comprensió i acolliment incondicional és imprescindible per poder compartir la vida i gaudir-ne d’ella.

Joelle Cervera Pascual
Psicòloga-Terapeuta-Coach
Telf: 663.69.31.48
www.cosasqueimportan.es