Com arribem a casa?

No ens adonem. Arribem a casa la major part del dia pensant en allò que em fet malament o allò que queda per fer. També ressona al nostre cap tot allò que està mal fet. Les rentadores que no he pogut fer, el terra ple de brutícia, o el castig que he sigut incapaç d’imposar.

La manera d’arribar a casa i reunir-nos amb la família, parella o fills, ens determina la resta del dia. Però encara més augmenta o disminueix la sensació de que la jornada ha valgut o no la pena.

Quan ens trobem amb els fills, seria bo plantejar-nos el següent.

Preguntar com ha anat el dia, adaptant la pregunta a les diferents edats dels nostres fills. Si son petits podem formular preguntes tancades. “avui que heu fet: psicomotricitat o plàstica? Què t’ha agradat més i el que menys? Què has fet a l’hora del pati? Etc.

Amb les parelles, la comunicació moltes vegades està viciada o abandonada. Per això es necessari establir certes preguntes de manera rutinària que ens apropin a saber com està l’altra persona.

Què tal? Com ha anat el dia? T’has pogut enfortir d’aquell problema que tenies a la feina? Com et sents? Etc.

La comunicació és un gran instrument al nostre abast que hem de saber utilitzar-lo. Es per això que les preguntes són tan necessàries com les respostes. Tal i com diuen els savis “el contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència”