L´esquena al gimnàs

En molts gimnasos és obligat passar una revisió per part d´un equip mèdic. En les revisions s´explora la tolerància a l´esforç, si hi ha alguna petita anomalia, etc. Un cop passada la revisió el soci si és apte ja té via lliure per fer qualsevol activitat.

Molts cops em pregunto: I l´esquena què? Com sempre la gran oblidada.

Si no som capaços de controlar la postura de l´esquena per exemple quan estem asseguts o a l´ajupir-nos( teòricament no ha de ser tan difícil) serem capaços de controlar la postura fent un esforç a la sala de peses? Sincerament penso que més aviat no.

No seria més coherent pels gimnasos derivar al nou soci a fer unes classes d´exercicis propioceptius( us deixo 1 link al final) per aprendre a sentir l´esquena amb el següent objectiu:

-Vetllar per la seguretat del soci evitant lesions. Les lesions sempre repercutiran en l´economia i en el prestigi del gimnàs. Recordeu per exemple que la gent normalment no sap situar l´esquena respecta a la resta del cos i aquest fet provoca moltes lesions.

Teòricament al cuidar més al soci, ens farà propaganda i serà més fàcil captar nous socis, una tasca sempre complicada pels gimnasos inmersos ambs els equilibris d´altes i de baixes. El soci més fidel és el de mitja edat i el que té més molèsties musculars, etc. Segur que apreciarà aquest servei.

Una bona política cara als gimnasos seria contractar els serveis d´un fisioterapeuta a l´hora de màxima afluència de públic. En els grans gimnasos, segurament, de les baixes que tenen al final de mes per lesions sortirà el sou del fisioterapeuta. Un servei de fisioteràpia inclòs dintre de la quota del soci que donarà categoria al gimnàs i podrà desenvolupar les següents tasques:

- Supervisar els socis a la sala de peses i a les classes col.lectives de màxima afluència coordinat amb els monitors. És impossible que un monitor controli la postura de l´esquena a 25 persones fent per exemple un body-pump. Nomès la presència del fisioterapeuta, els socis han d´estar informats perquè tindrà accés lliure a les sales col.lectives, seria com un recordatori( jo ho comparo com un embenat funcional, un tape, que es posa al turmell per evitar el moviment que ens provoca dolor).

- Evitar els abdominals que augmenten la pressió intraabdominal (els típics de sempre). Els únics abdominals vàlids són els hipopressius.

- En les peses recomano guiar-nos a partir de: les principals cadenes musculars i els estiraments globals.

- L´exercici aeròbic recomenat en cada cas d´acord amb la seva patologia.

- Fomentar els estiraments globals abans i després d´entrenar.

- Acabar l´última fase de rehabilitació seguint les pautes del fisioterapeuta que va iniciar el procés de recuperació.

- Aplicar el gel després de la sessió per minimitzar el risc de lesió.

Altres funcions:

- Fer un informe per exemple al traumatòleg o al metge de primària( molt important perquè veuen que hi ha un control i és més fàcil que derivin als seus usuaris al gimnàs).
- Un professional més capacitat per a l´ús de desfibril.ladors. A Espanya un 30% d´infarts moren abans d´arribar a l´hospital.
- Un estímul més per evitar la desmotivació del soci i s´oblidi d´anar al gimnàs a fer les seves rutines.

Com a consell final: en un gimnàs sempre s´ha de tenir seny i un monitor de sala amb un fisioterapeuta sempre serà més fàcil perquè quatre ulls hi veuen més que dos. El futur sempre està en el treball en equip( metge del gimnàs, fisioterapeuta i monitors).

A qui estigui interessat us deixo el meu compte de Twitter perquè m´agradaria potenciar el hashtag #fisiogym https://twitter.com/JoanGallart . Gràcies.