Deures si o deures no?

És la realitat educativa catalana equiparable a la francesa? Realment les famílies es veuen desbordades per als deures de l’escola o és un problema de fons de l’alumne/a o el professorat en concret d’aquell alumne/a? Quines variables influiran en que els infants tinguin més o menys deures? Tenen sentit els deures?

A través d’aquestes preguntes m’agradaria que els visitants d’aquest blog expliquessiu la vostra experiència personal. Cal un debat sobre els deures?
Analitzem algunes variables a tenir en compte per fer el debat una mica més enriquidor i no tan generalitzat.

-EDAT DE L’INFANT: A partir dels 6-7 anys podriem iniciar petites tasques escolars. També i per que no en l’edat pre-escolar podem fer activitats lúdiques relacionades amb les “lletres i números”

-HORES DE DEDICACIÓ ALS DEURES: Ha de ser progressiu. Crear un hàbit de treball i una rutina requereix iniciar-se quan abans millor. Els cursos de 1º i 2º de primària dedicar 45 minuts diaris fent diverses activitats; lectura, pintar, escriure o jugar amb lletres o nombres. Poden fraccionar aquest espai de temps en 15 min.

-TIPUS D’ESCOLA: Dependrà del tipus d’escola; més tradicional, lliure, constructivista, Decrolly... Abans de fer la pre-inscripció en una escola cal estar informats del tipus de sistema de treball i la seva idiologia i mètode.

-DIFICULTAT DE L’INFANT: Sempre haurem de valorar per que aquell nen/nena no acaba les feines a l’aula (té un problema d’atenció? No sap organitzar-se? Vol cridar l’atenció?) Si ja em detectat la dificultat de l’infant caldrà posar mesures concretes a la seva dificultat.

-DEURES PER REFORÇAR: Els deures per reforçar són aquells que van destinats a millorar una competència concreta per a que l’infant es possi al dia. El temps de dedicació ha de ser ajustat a les seves possiblitats al mateix temps que la tasca a realitzar.

-TASQUES ESCOLARS INACABADES A CLASSE: És just que ho haguin de portar a casa? És potser una activitat que no sap realitzar tot sol? És adecuada aquesta activitat? Són preguntes que ens em de plantejar.

-TIPUS DE DEURES: Els deures que són incomprensibles per a l’infant no són de gran ajuda. Cal que siguin comprensibles i que promoguin l’autonomia de l’alumnat. Això no vol dir que els pares hi puguin participar d’alguna o d’altra manera. Com per exemple felicitant, revisant la tasca o ajudant en petits moments.

Aquestes són algunes variables a considerar. Però cal que els infants dediquin cert temps diari? Els estudis demostren que per crear un hàbit si ens iniciem en les primeres etapes de la vida ho tindrem més fàcil en el futur. La idea antiga de que fer deures és una cosa avorrida l’hem de canviar.

COM FER DELS DEURES UNA ACTIVITAT ATRACTIVA.

Aprendre ha de ser atractiu, ens ha d’aportar un grau de satisfacció. Per això fer els deures no hauria de ser un calvari sino un moment agradable, enriquidor tot i que de vegades pot ser feixug.

1. Cal tenir un espai maco per fer els deures. Una taula, una cadira, una capsa amb colors i rotuladors nous, (llencem aquells rotuladors gastats i aquells llàpisos de colors trencats, petits i que no agraden a ningú)

2. Cal que les famílies felicitin, ajudin i acompanyin en el procés i rutina de fer els deures.

3. Cal tenir un horari fix per a fer els deures. Per exemple; després de l’escola, vaig al parc 30 minuts, bereno, i faig els deures. Cada família pot endreçar-ho de la manera que li vagui bé i fer les combinacions que calguin. El que és importan és tenir una rutina fixa.

4. Fer els deures en companyia. Convidar a algún company/a de classe un cop per setmana o cada quinze dies pot ser una bona idea per no fer els deures en la soledat més absoluta. Mentre el pare, mare, àvia o cangur prepara un exquisit berenar els “ifants” o adolescents poden anar fent els deures.

5. Que els deures siguin adients a la capacitat del nostre fill/a.

6. Potenciar la creativitat. Qualsevol idea és bona per poder gaudir d’una activitat que ha de tenir un sentit: “aprendre”, per això qualsevol iniciativa val la pena, per posar-la en pràctica i deixar de donar la culpa; als deures, als mestres, a la crisi, a qui sigui. Ser creatius i pensar alternatives ens deslliura de la ineficaç feina d’amargar-nos la vida.

Joelle Cervera Pascual; Psicòloga-Terapeuta-Coach: Col.legiada: 14.835 
 www.joellecervera.es  Telf: 663.69.31.48