Bankia, el Titànic d'Espanya

Bankia és el mateix, neix de la fusió de diverses caixes per solucionar els problemes de dues: Caja Madrid i Bancaja, totes dues grans caixes controlades pel PP. Caja Madrid durant anys va estar presidida per un tal Blesa, íntim amic de l’Aznar, va servir per finançar el totxo, l’endeutament de la capital o el fitxatge de C.Ronaldo, un conjunt d’activitats molt “socials”. Bancaja va ser una de les caixes que van finançar els deliris urbanístics del PP valencià i a promotors com Martin Fadesa, promotora que te el mèrit de ser la primera que va fer fallida, el seu gran actiu van ser un conjunt de terrenys forestals, com tot el massís del Garraf, que en qualsevol moment els ajuntaments del PP li requalificaven, el negoci clàssic de certs promotors en certs territoris.

Dins el procés de desaparició de les caixes, els bancs necessitaven eliminar unes competidores arrelades al territori i que donaven una certa confiança a la ciutadania gràcies a les seves accions socials, es crea primer el Banco Financiero y de Ahorros, BFA, 52,1% Caja Madrid i 37,7% per Bancaja. Després es crea Bankia, on el BFA té el 45,5%, i tot això sota el control d’un vell conegut ministre d’Aznar, Rodrigo Rato, polític o financer?. El tercer moviment que intenta el PP per salvar les entitats que financen els seus deliris, AVE, aeroports, Terra Mítica, cursa urbana de F1... és el de la fusió amb una entitat solvent i quina millor que La Caixa i així Madrid es queda amb la principal entitat financera catalana. Però no, els dirigents catalans no han caigut en el parany, com sí ho va fer en el seu moment el nou president de Bankia que va acceptar una espectacular i immoral jubilació per deixar que el BBVA canvies Bilbao per Madrid. De nou hem vist com el poder central feia l’impossible per treure poder econòmic a Catalunya, ja ho vam veure en el cas d’Endesa, on es va veure el llavors president, Pizarro, treure la Constitució espanyola per justificar que preferia que Endesa fos alemanya abans que catalana i ha acabat sent italiana i controlada per una empresa pública italiana....intel•ligents aquests nacionalistes espanyols.

Ara és l’estat qui ha de salvar Bankia. La Caixa no ha fet el que volia Madrid, ha fet el que el sentit comú recomanava. Ara l’estat és propietari del 45%, el forat fet per l’iceberg és gran, molt gran, però el vaixell ja no s’enfonsarà. El que és llàstima es que no s’aprofitarà l’ocasió per recuperar una banca pública potent que asseguri finançament a empreses i autònoms, no s’aprofitarà el paquet d’habitatges en mans d’aquestes entitats per crear un veritable parc d’habitatge públic de lloguer i així assegurar el dret a l’habitatge i a preus raonables, i, tanmateix, no s’aprofitarà l’ocasió per que en totes les empreses participades com Iberdrola, NH, Mapfre o Indra, no es despatxi gent i es facin les inversions adients que assegurin un bon servei i la creació de treball digne en qualsevol lloc de l’estat.

El PP ens vol fer creure que en sap i Bankia és una mostra de tot el contrari, com ho és el desplegament de la xarxa d’AVE o la virtual fallida de la Generalitat Valenciana. El govern del PP el que ha de fer és pagar el que Espanya ens deu, es parla d’uns 2.000M€, preocupar-se de l’economia real, la que mou el 90% de les empreses, petites i mitjanes, i els autònoms, i deixar d’intentar el retorn al seu model unitari i centralista, un concepte d’estat que ja no és viable. I nosaltres el que hem de fer és continuar caminant per aconseguir l’estat propi i deixar de finançar aquest estat colonialista.

Jaume Torras
Militant d’Esquerra