Diners per la confiança?

El cert és que una part important, parlen del 30%, d’aquesta banca, té greus problemes financers. Per desgràcia, una de les entitats afectades és de casa nostra, l’antiga Caixa Catalunya, que va caure en el mateix parany que altres entitats: finançar alegrement promocions immobiliàries no massa consistents, la coneguda bombolla immobiliària que va fer creure a tanta gent que vivíem en un estat ple de rics, que va facilitar que l’Aznar poses els peus a sobre les taules i que quan a petat ha fet doblar la taxa d’atur i a portat a la desesperació a molta gent de casa nostra.

Els neoliberals del PP no saben que fer per no caure sota el control d’Europa, potser és que tenen por que els hi diguin en quines infraestructures cal invertir i segurament no són les que beneficien els seus interessos electorals. Tanmateix, potser les auditories que estan fent ens diran com s’han finançat els deliris del PP a València, aquest diumenge vam poder veure un d’ells, el gran premi urbà de formula 1, serà perquè a Espanya no hi han circuits permanents, o a Madrid....

Tant de temps obrint les notícies parlant de la prima de risc, de l’índex borsari, del cost de les emissions de deute públic, han aconseguit, al meu entendre, generar un marc de desconfiança que sumat al desprestigi de la política, han aconseguit fer molt més gran l’aturament de la economia. Val a dir, que els que ara governen a Catalunya i a Espanya, han estat uns anys dedicats a l’oposició destructiva, aprofitant un mitjans de comunicació afins i uns governs que en el seu moment han trigat massa en començar a tenir respostes.

Ara no val exigir sacrificis a la població i no renunciar a continuar amb el seu projecte per vertebrar l’estat centralista, que deixin de buscar responsables fora de l’estructura central, el 70% del deute és de l’estat, les famoses duplicitats són de l’estat que no ha reduït aquells ministeris que pràcticament ja no tenen competències. És l’estat qui manté estructures obsoletes com el Senat, el TC, Aena....El problema és que normalment els que governen a Madrid, desconeixen què és una empresa, i no parlo d’una multinacional, parlo del 90% de les empreses, amb menys de 50 treballadors, que són les que mouen la economia. Desconeixen realment qui paga els impostos que serveixen per mantenir l’estat del benestar que ens hem guanyat. Només coneixen un tipus d’empresa, les de la llotja del Bernabeu, que són les que quan deixen el càrrec els contracten amb sous estratosfèrics.

Esperem que el control que ara exercirà Europa, retorni una mica de seny a aquest estat que ens continua espoliant. Que els diners que ara arribaran als bancs obrin una mica l’aixeta del crèdit a petites empreses, autònoms i particulars. Que faci callar aquests prepotents neoliberals, que el que haurien de fer és complir el seu programa i governar i deixar de tirar pilotes fora i reconèixer la seva part de responsabilitat en l’esclat financer. I, principalment, que retorni la confiança en el futur a tothom, la majoria de la gent el que només demana és tranquil•litat i ara no en tenim, volem poder tornar a fer petits plans de futur i la por a no tenir rés no ens deixa, volem estar tranquils sabent que rebrem quan pertoqui allò que ens pertany, volem continuar sent un país socialment just, on la defensa de l’estat del benestar sigui la prioritat i es reconegui la feina de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms. Volem ser un país més d’Europa i que la nostra solidaritat serveixi per ajudar a millorar i no per mantenir un estat centralista que continua mantenint la mateixa filosofia des de Felip II. Esperem que aquests diners serveixin per ajudar a recuperar confiança, somiar és gratis.

Jaume Torras
militant d’Esquerra
www.jaumetorras.blogspot.com