Retorn als 90’

Per nosaltres viure a Sitges era i és donar qualitat de vida a la nostra filla i als bessons. Però ara com a final dels noranta, el poble em transmet coses que no m’agraden, torno a tenir sensació de brutícia, torno a veure molts cartells per les parets, papereres plenes, bancs trencats, carrers per asfaltar, espais verds bruts i deixats, queixes veïnals.....

Ara el que veiem és molta foto. Ens fem una foto amb un grup d’aturats i posem pals a les rodes a un nou hotel que planteja almenys setanta llocs de treball estables i ampliar l’oferta pel turisme de qualitat. Ens fem una foto amb el Conseller i diem que treballem per que Vallcarca no tanqui, i no diem si parlem amb la propietat que té la seu a Madrid, potser es va aprofitar quan es va anar de romeria a Madrid per fer la foto tot parlant de la estabilització de les platges, eps! jo soc el pare d’aquest concepte...Ens fem la foto per....per justificar el sou de la cap de premsa, que és una gran professional però que no cal en aquests moments a Sitges.

Veiem molta foto d’alguns que possiblement creuen tenir futur polític, tenir càrrecs, i no veiem fotos dels que possiblement estan treballant, que hi són. Com sempre, el mal de la mediocritat en política ara a Sitges, al govern de Sitges. Fer política no és parlar bé i sortir bé en la foto, és tenir idees, fer propostes i tenir compromís, i els mediocres no en tenen rés de tot això.

I, posats a parlar, no entenc com és que un hotel nou, no vull entrar en valoracions estètiques, que genera feina estable tot l’any i pot ajudar a ampliar l’oferta de convencions en petit format, que ha fet créixer el patrimoni municipal atès que ara l’Ajuntament és propietari de Can Vinyals, no pot obrir per uns balcons que es fan dins el seu terreny. No podem oblidar que algú de Sitges ha invertit uns vint milions d’euros, arriscant segurament el seu patrimoni i en canvi hem de veure com L’Atlàntida torna a obrir i Sitges no sembla guanyar rés com no sigui patir soroll i molèsties als veïns i tot, pel que sembla, amb una llicència d’activitat provisional o prorrogada o .....el cert és que ja hauria d’estar tancada o reconvertida i continua obrint dos cops per setmana i l’hotel continua tancat. Tornem als noranta, fotos i sectarisme, i un Ajuntament compartimentat i sense projecte comú. Per sort, Sitges ho aguanta tot.

Jaume Torras
militant d’Esquerra
www.jaumetorras.blogspot.com