Els psicòpates viuen entre nosaltres

Està clar que m'agradaria estendre’m més i millor sobre aquest tema que vegades pot resultar feixuc, sobretot si aprofundim una mica. Quan llegim la bibliografia científica que hi ha sobre psicopaties veiem que és tècnica, abstracta i difícil de seguir per aquells que no tenen suficient coneixement sobre el tema, cosa que fa que pugui resultar per alguna gent alarmant. Sovint no hi pensem massa sobre la maldat i crueltat com a patologia.

El Dr. en Psicologia Robert D. Hare, Professor en la universitat de Columbia Britànica i reconegut investigador dins la Psicologia Criminal , desprès de dècades d'investigació científica, segueix considerant que encara ara la psicopatia és un misteri que segueix sense resoldre's.

Dit això, sí m’agradaria respondre moltes de les preguntes que esmentava en el meu article anterior, però només ho puc fer d’algunes, les més generals perquè quedin les idees més clares i per a que no s’espanti ningú. De tota manera, si així passa, us convido a que cerqueu bibliografia específica i l’endinseu una mica més enllà d’aquest article.

El comportament de cada individu, normal o patològic, lloable o delictiu, es sustenta sobre tres pilars que constitueixen la realitat bio-psico-social de la persona humana, per tant no depèn només de la biologia, la psicologia o l’entorn social de manera independent, hauran d’interactuar, entre altres, aquests factors, per a que es doni la patologia.

Però... neixen o es fan els psicòpates? Dels resultats aportats per la psiquiatria i la psicologia han estat fins ara parcials, donat que els psicòpates o l’assassí en sèrie actuen motivats per diversos vectors: familiars, educacionals, socials i genètics. Els diferents factors genètics i químics cerebrals que s’observen en un assassí en sèrie, per exemple, són el producte de l’herència rebuda, pel que fa que existeixi un cert determinisme biològic, que està marcat en molts dels casos ja des del moment del naixement, i que serà desprès el que s’anomena “criminal nat”, descrit a finals de segle passat pel Dr. Cesare Lombroso i que segueix tenint vigència a l’actualitat. Malgrat això, seria superficial no tenir en compte altres factors com els adquirits, capaços d’alterar la ment d’un subjecte en el transcurs de la seva història, és a dir, experiències biogràfiques o sexuals que puguin fer possible que un subjecte acabi convertint-se en un perillós criminal.

Hi ha dones psicòpates? La resposta és totalment afirmativa. Psicòpates egocèntriques que han matat motivades pel lucre, l’ambició personal o l’enamorament. Sí és cert, que són menys sanguinàries que els homes. Segons la literatura científica, com que no tenen suficient força física, utilitzen el verí i actuen amb més astúcia, sent més difícil sorprendre-les. Resulta estrany també que actuïn per mòbils sexuals (ja que les parafílies o desviacions sexuals són més freqüents amb homes, estranyes vegades amb dones).

Quina importància tenen les experiències viscudes durant la infantesa? Existeixen nombrosos estudis que confirmen que la negligència dels pares en la cura dels fills, especialment durant els primers anys de vida, és un factor de risc molt greu que pot portar a una persona a esdevenir un/una psicòpata. Si volem prevenir conductes violentes, tenim que fomentar la cura responsable dels fills per a que disposin de les necessitats vitals o afectives, posat que el freqüent i prolongat nivell d’estrès ocasiona un increment en la sang del nen de cortisol, cosa que pot condicionar desprès l’aparició de lesions cerebrals relacionades amb la conducta socialitzada, l’atenció i les emocions.

Recordem però, que no tots (homes i dones) són psicòpates assassins, està clar, alguns només necessiten manipular i conquerir despietadament i sense remordiments. I és cert que podem trobar-los, des del replà de l’escala o a la botiga del costat de casa, a la família, o fins i tot algun dels polítics que veuràs i escoltaràs avui per la Televisió...

Coneixes algú...?

Marga Pagès
Psicòlogaforense                                                                                                                                                    606 970 880                                                                                                                                                  Col. COPC 13 956
marga@consultapsicologa.com