Només burundanga per la Submissió Química?

El terme “Submissió Química” SQ deriva del francès soumission chimique i pot definir-se como l’administració de substàncies psicoactives a una persona, sense el seu coneixement, amb finalitats delictives o criminals.

L’agressió sexual és un dels delictes més comuns, no només per una pràctica d’agressió sexual facilitada per drogues o fàrmacs, si no, també per cometre robatoris o per fer, fins i tot, més dòcil el comportament dels nens o per “tranquil·litzar-los” (això últim amb finalitats no delictives).

La Submissió química, en endavant SQ constitueix una mena d’agressió força desconeguda per la població i pot passar fàcilment inadvertida pel personal sanitari, i malgrat aquest tema ha estat objecte d’atenció en els mitjans de comunicació durant els últims temps, només arriba als jutjats algun cas d’aquest tipus, de fet, el primer cas al nostre país de l’ús de burundanga en SQ  arriba a l’abril del 2016 i la condemna per aquest delicte es fa efectiva el febrer de 2017.

La pràctica de SQ, curiosament, no es un fenomen nou, sinó que ha estat una costant històric al llarg de les civilitzacions. induir o fer a consumir alcohol  a una persona per limitar tant les defenses físiques com psíquiques o l’administració d’opiacis, les conegudes “setas” al·lucinògenes u altres productes vegetals sense el coneixement de la víctima, també s’ha practicat per la iniciació de certes sectes religioses o tribus.

Les substàncies que presenten aquestes característiques són les substàncies psicoactives en general, tant les depressores com les estimulants del SNC Sistema Nerviós Central, entre totes les que existeixen, les més freqüents utilitzades  i les que s’han trobat en persones víctimes d’agressió sexual en el laboratori d’anàlisis toxicològics del Departament de Barcelona del Ministeri de Justícia entre 2011-2016 són les següents:

Alcohol etílic (la substància ideal per dur a terme aquest delicte,  Benzodiacepines (el fàrmac sedant més prescrit en les societats desenvolupades, per tan les més fàcils d’obtenir, entre els seus efectes secundaris figura la tríada constituïda per automatisme, desinhibició i amnèsia anterògrada. També s’han trobat casos de SQ amb Lorazepam, Bromazepam, Clorazepam i Alprazolam. Gammahidroxibutirato (GHB) també coneguda com la droga de la violació, té un efecte ràpid i curt, i desapareix ràpidament del medi biològic. Altres substàncies com el cànnabis i la cocaïna són les més detectades; encara que hi ha moltes més (Zolpidem, Clonazepma, Zopiclona, Ketamina, LSD, Atropina i inclòs dissolvents orgànics…) Curiosament, cal dir, que la menys trobada en estudis toxicològics ha estat la Burundanga, en canvi, és la més esmentada i coneguda pels joves. L’objectiu d’aquest article però no és fer un petit llistat de tòxics, sinó fer un esment general d’ells relacionats directament amb la SQ i especialment donar a conèixer des de la psicologia forense què podem fer els perits psicòlegs en l’exploració i  avaluació de les víctimes i les seves conseqüències psicològiques.

Des de l’abordatge pericial és necessari valorar i explorar des de l’entrevista, psicopatologia inherent al trauma de la víctima, avaluació psicomètrica, competència o capacitat per prestar testimoni, avaluació de l’amnèsia total o parcial, absència de relat que afectaria a la impossibilitat de valorar el factor declaratiu o narratiu de cara al judici aplicant el mètode d’anàlisi criterial.

Així mateix és necessari valorar els factors de repercussió psíquica derivada dels fets, compatibilitat o correlació, factors interns (intel·ligència, personalitat, motivació...) factors externs (inducció, suggestió, contaminació...).

Tot això s’haurà d’explicar al òrgans judicials competents argumentant i especificant el danys psíquic derivat d’aquest tipus d’abús, així com informar de les greus repercussions psicològiques com podrien ser Trastorn d’Estrès agut, Trastorn d’Estrès Posttraumàtic, la Victimització Secundària; així mateix explorar tipus i graus d’ansietat, sentiments de vulnerabilitat, pèrdua de control, impotència, indefensió, culpabilitat, incomprensió i desesperança, sense oblidar, per suposat l’avaluació acurada de la credibilitat del testimoni  factor important que els psicòlegs forenses no podem obviar i  que afectaria directament amb grans repercussions també al suposat agressor.

La SQ és un fenomen cada cop més preocupant en la nostra societat,  del que hi ha poquíssims estudis epidemiològics, i que fins i tot des dels aspectes legals i la jurisprudència es troben controvèrsies i crítiques dels conceptes Agressió sexual vs. Abús Sexual, penes molt diferents per l’agressor  però conseqüències molt semblants per la víctima.

Margarita Pagès
Psicòloga Forense
Pericials Psicològiques en l'àmbit Civil, Penal i Laboral
marga@consultapsicologa.com
www.consultapsicologa.com
606970880