Com avaluem els Abusos Sexuals Infantils

Malauradament cada dia més sentim a parlar sobre els Abusos Sexuals Infantils (en endavant ASI). Els mitjans de comunicació i les notícies relacionades amb menors abusats causen una alarma social i genera un gran debat sobre la possibilitat d’endurir la legislació del nostre país pel que fa aquests fets delictius.

Sembla que comencen a florir testimonis que fins ara mantenien el silenci però que han pogut alçar la veu i explicar el trauma que els persegueix, en alguns casos des de molt petits.

No entrarem en aquest article analitzar a fons els factors de risc per l’acció de delictes d’aquest tipus, encara que sí en farem un petit esment. La intenció bàsica és explicar al lector des de la perspectiva de la Psicologia Forense l’Avaluació de la Credibilitat del testimoni de les víctimes, (en moltes ocasions posats en dubte) deixant per una propera ocasió les seqüeles psicològiques que se’n deriven d’aquest trauma.

D’un costat tenim els agressors i a l’altra les víctimes, ambdues parts poden avaluar-se en el context de la Psicologia Forense. Els possibles agressors són subjectes de pericials psicològiques, exploracions acurades per tal d’arribar a la realitat dels fets, que en ocasions també pateixen falses acusacions, d’altra banda no només avaluem la perillositat de reiteració del delicte o les propostes d’intervenció  sinó que les seves capacitats volitives (voluntat) i cognitives (pensaments) estiguin  o no alterades per cometre l’acte delictiu; on cal fer un acurat informe pericial psicològic imparcial i científicament demostrable per notificar i aclarir les demandes dels jutges, fiscals i lletrats, i  aquests decidir absoldre per eximent completa o incompleta, o condemnar amb atenuants o sense.

En l’àmbit de la psicologia penal forense és freqüent que ens sol·licitin l’avaluació  del maltracta infantil i especialment en els abusos sexuals. La valoració de la credibilitat i validesa del relat de la víctima és el punt més important i delicat, ja que no hi ha proves objectives que donin una clara i ferma validesa del relat dels menors abusats.

La convenció sobre els Drets dels Nens de Nacions Unides defineix el maltracta infantil com tota forma de perjudici o abús físic o mental, desatendre o tracte negligent, explotació, inclòs abús sexual, mentre el nen/a es trobi sota la custodia dels pares, d’un representant legal o altra persona que el tingui al seu càrrec. Si ja és difícil definir acuradament què és el maltracta infantil, trobant diferents versions que ho defineixen, més difícil és encara trobar indicadors fiables i consistents per avaluar i afirmar quan s’ha produït  l’ASI. L’avaluació a les víctimes passa per una valoració multidisciplinària, contemplant aquí l’examen mèdic-forense, psicològic forense i valoració social. El relat espontani dels nens no és la manera més usual, però sí és de gran valoració quan es manifesta. Des de l’exploració psicològica forense es desenvolupen tècniques d’anàlisi de les declaracions dels menors abusats. Una de les  més conegudes i utilitzades és el protocol SVA (Statement Validity Assessment), aquest instrument psicomètric és molt conegut  en el nostre país, però no l’únic ni el millor, tenim també el RM Reality Monitoring o Control de la realitat, així com la ECN que avalua la Credibilitat de la Narrativa, el que sí és cert és que tots ells, ens ajuden a valorar la credibilitat de les declaracions dels menors abusats analitzant el contingut del seu relat. El psicòleg forense haurà de determinar si el relat de l’ASI és creïble, probablement creïble, indeterminat o probablement increïble i no pas fruit de la imaginació, o condicionat per l’adult ja sigui familiar o professionals que al llarg del procés intervenen en el cas. Cal dir que ens trobem amb un gran problema i és amb els nens menors de 3 anys, ja que el seu llenguatge és molt més limitat i pot donar confusions de greus conseqüències a tots nivells, no només judicials. És necessari, especialment en menors abusats, i sota el consentiment dels pares, gravar l’entrevista, donat que no només és important com s’apliqui la tècnica, sinó per assegurar i demostrar que l’entrevistador (psicòleg/a) no està condicionant les respostes del menor, així mateix  es podrà transcriure l’entrevista literal  a posteriori i el més important: reduir la victimització secundària, (aspecte imprescindible que hem de tenir en compte els professionals de la psicologia forense) i té a veure a fer passar una i altra vegada als menors per entrevistes i declaracions de manera innecessària i agreujar així el trauma psicològic.

Margarita Pagès
Psicòloga Forense
Pericials Psicològiques en l'àmbit Civil, Penal i Laboral
marga@consultapsicologa.com
606970880