Un pas més

Una proposta que no es fa per anar en contra de ningú, es fa per assegurar l’estat del benestar que com a societat moderna, que cerca la justícia social, la igualtat d’oportunitats i que d’acord amb el moviment econòmic del país, la Generalitat hauria de poder assegurar i mantenir per tota la ciutadania.

Però la realitat és crua, som a punt d’assistir a un fet fora de tota ètica i coneixement, qui ens espolia i ens deu diners, ara ens deixarà els diners que li donem i ens cobrarà interessos, fent negoci, i ens vol donar lliçons de com administrar els minsos recursos que ens queden. La deslleialtat de l’estat espanyol és evident, el projecte recentralitzador del PP és evident i la manca de model econòmic també ho és. El PP està aplicant la tisora en el sou dels funcionaris, mestres, metges, bombers...convertits en una casta que només fa cafelitos, quan continuen mantenint ministeris pràcticament sense competències, alts càrrecs i empreses públiques gens productives. Retallen les prestacions d’atur, presentant els aturats com una colla d’aprofitats, .....i continuem parlant del corredor ferroviari central que Europa ha dit que no es farà i continuem fent línees d’AVE que molt possiblement s’hauran de tancar, com tancats estan els aeroports de Castelló o de Ciudad Real. Espanya continua sent la cort de Felip II, que no produïa rés i tot ho xuclava de les colònies. Ara els cortesans són els funcionaris d’alt nivell com els Montoro, Rajoy i companyia, gent que no coneix què és una empresa, un petit negoci, o ser autònom. Gent que creu que generar riquesa és fer pujar el valor de l’acció i repartir dividends als seus amics de la llotja del Bernabeu.

El Parlament ha fet un pas més amb la consciència que Madrid ens dirà no. Si l’estat fos intel•ligent, que no ho és com ho demostren les 21 fallides en cinc cents anys, ens donaria el concert i asseguraria la quota de solidaritat. No ho faran, i farem el darrer pas, l’estat propi. No ens donaran el concert i només ens quedarà ser un nou estat d’Europa, i d’acord amb el Tractat de Viena del 1978 convertir-nos en una nova República Europea, un estat financerament i socialment viable i amb futur.

Ara fa vint anys vam fer l’Olimpíada de Barcelona 92. En sis anys vam ser capaços de canviar una ciutat i convertir-la en una icona mundial. Jo encara hi vivia a Barcelona, vam patir les obres de la Ronda de Dalt i no recordo veïns queixant-se, el projecte col•lectiu estava per sobra de les molèsties personals, la il•lusió pel projecte ho podia tot i ara l’hauríem de tenir per el projecte de tots, l’estat propi. Ens ho hem de creure, al 92 ens ho vam creure i vam fer les millors olimpíades de la història, ara es tracta de recuperar casa nostra i ho podem fer, és el pas següent i últim.

Ara ens calen líders que facin política de veritat, ens cal que els Mas, Puigcercós, Simó, Herrera, Junqueras, Maragall, Nadal, Homs....treballin d’acord, i que els mediocres desapareguin, aquells que només es preocupen de sortir a la foto, o d’actuar per tenir contents als seus, aquells que quan perden unes eleccions mai són responsables, aquells que per una poltrona traeixen els companys, que desapareguin. Ens cal visió de país i de futur i compromís, no es moment d’estratègies partidistes, hem de fer país, com va dir en Joan Puigcercós o pacte fiscal, que no ens el donaran o independència.

Jaume Torras
Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya
www.jaumetorras.blogspot.com