No hi ha un estil de persona que pugui causar el Bullying, ho podria ser qualsevol

En aquest sentit es tractaria d’una manifestació de violència intraescolar que consisteix en una combinació d'intimidació, assetjament i/o l'amenaça sistemàtica de part d'un estudiant o d'un grup d'estudiants cap a un alumne o alumna.

El bullying no és una cosa que només pertany als primers cursos de l'ESO, sinó que es pot iniciar fàcilment a l'etapa de Primària. El més probable és que sigui instigat per un grup d'alumnes en que un sol ser l'agressor principal i la resta són “acompanyants de batalla”.

Moltes investigacions situen com a principal escenari l'aula o l'interior de l'escola allà on més casos de bullying es coneixen i conclouen que agressors i víctimes comparteixen aula o, si més no, curs. Això no vol dir que es pugui traslladar poc a poc al carrer o altres espais per continuar l'assetjament.

Si bé el bullying no inclou majoritàriament la violència física, aquest maltractament intimidatori prolongat, pot tenir lloc durant mesos o anys, i sent les seves conseqüències devastadores per a l'evolució psicològica i social de la personalitat de la víctima.

La finalitat de l'agressor és lesionar a un altre, produir dany, destruir, contrariar o humiliar.

Podem trobar diferents tipus d'assetjament escolar, i sovint de forma simultània:
Físic: empentes, puntades de peu, agressions amb objectes...;Verbal: és el més habitual. Insults i malnoms principalment, també menyspreus en públic, ressaltar possibles defectes físics..., Psicològic: minen l'autoestima de l'individu i fomenten la seva sensació de temor; Social: pretén aïllar al nen/a o jove de la resta del grup i companys.

Hem de tenir en compte que la violència com manifestació conductual és un problema BIOPSICOSOCIAL i no només és un problema escolar, sinó que intervenen altres factors com: trets d'una personalitat retreta o baixa autoestima en el cas de les víctimes i un temperament agressiu i alteracions en l'emoció i la conducta en el cas dels agressors. D'altra banda, aquests últims els caracteritza un dels factors més importants: el familiar, on hi ha inestabilitat en l'estructura familiar, manca de vincle afectiu o abandonament, convivència familiar pobra, contradiccions, imposició o autoritarisme, presència d'actes violents, permissivitat o passivitat, és a dir, dificultat per ensenyar i respectar límits, entre altres.

No hi ha un estil determinat de persona que pugui causar el Bullying sinó que ho podria ser qualsevol. Segons Olweus pioner dels primers estudis que es van iniciar a Noruega i, creador de diferents programes específics per l'assetjament escolar, diu que principalment són més els nois. Les noies utilitzen més els elements psicològics, amb intimidacions subtils i menys evidents, però no menys dures però, i també de greus conseqüències.
Cert és que majoritàriament són nois amb característiques de temperament agressiu i impulsiu, deficiències en habilitats socials per comunicar i negociar els seus desitjos, manca d'empatia cap al sentiment de la víctima, manca de sentiment de culpabilitat, manca de control de la ira, violents, autosuficients, no mostren baixa autoestima, baixa integració escolar...

L'eficàcia del "bullying" resideix en el silenci del nen agredit davant els seus pares o mestres, perquè se sent desqualificat i ridiculitzat, té vergonya i tot plegat li crea un bloqueig que li impossibilita parlar.

Els mestres, a vegades, més preocupats per la indisciplina o la violència física, suposen que la "carregada" no és transcendent, i així es perd la possibilitat de detectar la violència encoberta, molt més tòxica que la que es veu.

No voldria acabar sense esmentar que les conseqüències de l'assetjament escolar, no només són per la víctima, també per l'agressor, pels espectadors, per les famílies i per la pròpia societat. Tanmateix, la víctima pateix les pitjors i, pot acabar en fracàs escolar, ansietat anticipatòria o fòbia a l'escola, de manera que configura una personalitat insegura per al desenvolupament òptim de la persona, a nivell personal i social. I la pitjor conseqüència de totes, el suïcidi, com a única via per escapar de la situació. Recordem el cas Jokin a Espanya.

De les conseqüències i de què poden fer els pares davant l'assetjament escolar, us en parlaré pròximament...

Marga Pagès
Psicòlogaforense Col.COPC 13956                                                                                                 609970880                                                                                                          marga@consultapsicologa.com