Ens ho creiem? Potser sí

Vaig tenir la sensació, la percepció, que ens ho creiem, que ara sí es pot plantejar i ho hem de fer. La ciutadania ho vol. Ara cal que la política faci la seva feina, una feina gens fàcil, amb molts disposats a posar pals a les rodes, molts d’ells a casa nostra i per l’esquena.

La ciutadania vol ser consultada, cal saber si majoritàriament és això el que volem, democràcia. I sembla que és la democràcia el que fa por. La democràcia no és només demanar el vot cada quatre anys, és donar compliment als programes per els que es demana el vot, és legislar en favor de tota la ciutadania, és donar compliment als pressupostos aprovats i és donar veu i escoltar sempre que calgui a la ciutadania. Cal fer un referèndum, consulta o el que sigui, amb una pregunta clara, si o no a l’estat propi. El govern del poble sense el poble és el totalitarisme i ,en certs moments, sembla que és el que volen alguns grups polítics, deuen tenir enyorança de temps passats, o només els hi preocupa mantenir un statu quo, on el que importa és la concentració de poder i el control de les opinions, és mantenir el sistema clàssic de l’estat espanyol, on sembla que el concepte de la vella cort continua existint. A la capital, Madrid, creuen que cal concentrar tots els poders, cal que totes els centres de decisió estiguin allà, però no els hi cal produir rés, això ja ho fem nosaltres, i és aquest el tema del que tenen por, la capital de que viuria? No els importa escanyar a qui produeix, desconeixen que vol dir produir, i és per això que prefereixen fer aeroports inútils a desdoblar la NII o la N240 o fer els accessos al port de Barcelona, no fos cas que els catalans guanyin més.

Atès que molts ens ho creiem, hem de treballar de forma conjunta, sense tacticismes de partit, per fer el referèndum i, de forma paral•lela, per anar creant les estructures d’estat necessàries el dia desprès. No cal fer una coalició, cal ser honestos i no fer la política de declaracions que tan mal ens fa. Hem de fer política d’accions, les eleccions importants han de ser les del dia desprès, ara hi ha una prioritat, consolidar la base social suficient. Tanmateix, és important que tots els partits que volen que la ciutadania parli, ho diguin en els seus programes i durant la campanya i que després no reculin.

Els i les que ens ho creiem tenim molta feina, hem d’aconseguir treure la por, normal en un possible canvi com aquest, que poden tenir parents o amics. La nostra seguretat els hi ha de donar la confiança que molts cops els missatges ambigus de molts polítics no els hi donen. Si tothom fa la feina al seu abast ho aconseguirem. Tots i totes plegats hauríem de tenir clar que tenim l’oportunitat de crear un estat com nosaltres vulguem. Ens podem plantejar, debatre i decidir si volem tenir exercit; com ens relacionem, si és que ho hem de fer, amb la religió; si ens convertim en un paradís fiscal amb l’euro com a moneda; .......Ho podem fer i ho hem de fer. No hem de demanar permís a ningú, i tant fa si és constitucional, les lleis són eines, mai han de ser la fi en si mateixes, i si les lleis no donen satisfacció a un clam majoritari cal canviar-les, i la Constitució ja s’ha canviat per interessos del poder central, i si no la volen canviar és una senyal més que no ens hi volen.

El President Mas ha fet el pas, els i les que ens ho creiem hauríem d’anar a votar massivament el 25 de novembre i fer-ho per algun dels partits que volen fer la consulta i creuen en la possibilitat de tenir un estat propi.

Jaume Torras
www.jaumetorras.blogspot.com