Riure per no plorar

El missatge de la por i l’amenaça constant, s’han convertit en fet normalitzat. El debat, essencial en democràcia, no existeix, la mentida i l’intriga, les grans enemigues de la democràcia, es passegen per tots els mitjans de comunicació sense problemes. És la demostració que no tenen arguments reals i tenen por.

La cort té por, el seu sistema, creat per Felip II, es pot trencar, els que produeixen estan dient prou, estem farts: l’any 2011, l’estat només ha executat el 35% de les inversions pressupostades a Catalunya, a Madrid ha executat el 110%, no poden dir que no hi han diners, nosaltres en paguem molts, el 24% dels impostos recaptats a tot l’estat. L’estat plora pensant que no sap a qui podrà continuar espoliant si marxem.

Catalunya és la comunitat autònoma que té més competències transferides, el doble de les que té la comunitat de Madrid. Catalunya hauria de ser la comunitat que rebés més recursos per habitant, som el 16% de la població de l’estat i només rebem l’11%....i nosaltres plorem pel malbaratament que fa l’estat amb els diners que tant ens costen guanyar, i ja fa temps que ho fem però ara hem dit prou, volem riure i ara som conscients que dins d’Espanya no ho podem fer.

No cal parlar de les infraestructures, són constants els greuges: la NII porta més de deu anys amb obres fantasmes pel desdoblament, i darrerament hem escoltat veus del Ministerio dient que desdoblar-la podia provocar problemes a la concessionària de la autopista. És evident a qui protegeix el poder central, a la ciutadania és evident que no. I si parlem dels accessos al port de Barcelona, millor riure, la paranoia arriba a límits fora de control, fa deu anys que existeix l’acord per fer-los, l’empresa xinesa ha fet la seva part i ara el Ministerio exigeix que la meitat de l’obra, que ja hauria d’estar feta, la pagui directament el Port....Conceptes com competitivitat, eficiència, planificació, rigor, són desconeguts per la tropa que controla l’estat espanyol per més gran benefici de la llotja del Bernabeu.

Es pot pensar, que en aquests moments, estem pagant un procés que ha comportat que una part de la classe política només estigui preocupada per la seva poltrona. Aquest és un procés que el patim en tots els partits. Com es pot entendre que gent que ocupa càrrecs electes o en estructures territorials, s’agafi al fet de la voluntarietat o al de no cobrar, per justificar la manca real d’activitat? que no intriguin i no es presentin. Potser ho van fer per anar en contra d’algú? En aquest cas estem parlant de misèria i no de política. Com tampoc es pot entendre aquells que consideren que els hi toca.

En aquests moments ens cal fer POLÍTICA, amb majúscules, i ens cal tenir persones competents fent política, amb projecte i voluntat de treball, i que si han de renunciar temporalment a la seva feina han de cobrar. El moment demana lideratge i compromís, per això confio amb en Junqueras, l’Anna Simó o en Joan Tardà. El moment ens està dient que els governants de Madrid no donen la talla, no tenen projecte, només volen protegir les seves poltrones i els negocis dels seus amics. Hem de marxar, ho hem de preguntar i si una majoria suficient hi està d’acord, ho hem de fer. Europa ens espera.

Jaume Torras
Militant d’Esquerra
www.jaumetorras.blogspot.com