Quan la pobresa truca a la porta, l'amor salta per la finestra

Si la crisi ens afecta en primera persona, pot repercutir sobre la nostra relació de parella de manera greu

De fet, els especialistes en teràpia de parella estem veient com, en els darrers mesos, les demandes sobre conflictes maritals s’incrementen a les consultes.

Quan un dels dos es queda a l’atur, poden començar a aflorar les disputes. En època de bonança econòmica, les desavinences es difuminen o són menys importants. Ara bé, quan arriben els problemes per arribar a final de mes, la tensió augmenta i la tolerància es dissipa.

Els retrets apareixen amb facilitat i les discussions pugen de to. No és infreqüent trobar-te a una parella que perdurava, malgrat les dificultats en la seva relació, quan la crisi no existia, però que ara no poden amagar les divergències.

No cal dir que la persona que es queda sense feina experimentarà moments de desesperança, de manca d’autoestima, de desil•lusió per les negatives que li puguin arribar, etc. i això farà que estigui més trist, irritable, desmotivat, amb problemes per dormir o falta de gana, entre d’altres.

A aquest còctel emocionalment negatiu se li poden sumar dificultats en l’àmbit sexual, com manca de desig o problemes d’erecció. Inevitablement, aquesta situació personal afectarà a la parella, sobretot si no es prou empàtica i comprensiva. Si, a més a més, l’altre pressiona i exigeix, s’incrementaran els conflictes.

En canvi, en el cas d’una parella sòlida en moments de plenitud, quan apareixen les dificultats econòmiques o qualsevol altre crisi familiar, aquesta no s’esquerda, si no que es recolza mútuament i s’uneix per superar els problemes conjuntament.

El cert és que els psicòlegs estem detectant un augment dels conflictes maritals, però els advocats observen un descens en les demandes de divorci. I no perquè no hi hagi desig de trencar amb la parella (tal i com s’ha explicat abans) sinó per les despeses econòmiques que suposa una separació: pagar el procés legal, buscar-se un altra vivenda, passar les manutencions, etc. Tot això fa que molta gent s’ho repensi a l’hora de plantejar-se una separació real.

Normalment, aquesta decisió es retarda fins que la situació és insostenible o s’inventen fórmules per conviure “separadament” dins del mateix sostre, una qüestió igualment complexa i de difícil solució.

Rocío Rico (rocio@consultapsicologa.com )
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella.
Col.: 12135
Cita prèvia al tel. 627.880.838