No en tinc ganes!

Aquesta és una resposta massa freqüent en un percentatge elevat de parelles quan es planteja la possibilitat de tenir una relació sexual.

'No tenir-ne ganes' és el principal motiu pel qual les dones van a la consulta d’un sexòleg (entre un 30 i 40%, aproximadament). Per descomptat, aquest no és un problema exclusivament del gènere femení; també afecta als homes - i cada vegada amb més freqüència -  tal i com ja vaig comentar en aquest post.

Per entendre bé el què passa en una situació com aquesta, hem d’aclarir que desitjar està molt relacionat amb decidir: decidir que et mereixes passar-t’ho bé, que vols gaudir amb el teu cos, que ets la única responsable del teu propi plaer, que pots superar les dificultats. El desig l’hem d’anar a cercar, no es presentarà de sobte, com la set o la gana. Sovint la libido no apareix fins que comença l’estimulació sexual (Rosemary Basson, 2000). Moltes dones s’apropen a les seves parelles sense l'expectativa d’un coit i és després, un cop ha començat el joc amorós, quan experimenten el desig. La satisfacció sexual que genera aquest intercanvi plaent (amb o sense orgasme) és el que reforça la nostra intimitat sexual (confiança, comunicació i afecte) i és el que fa que tinguem ganes de repetir en una futura ocasió.

Per tant, no hem d’esperar que aparegui el desig sinó que l’hem de provocar. Tot i així, podríem reunir una sèrie de causes que dificulten l’apropament a la parella: tenir una baixa autoestima, patir depressió o angoixa, travessar un dol o alguna crisi personal, haver patit abusos, trastorns hormonals, disfuncions sexuals pròpies o del cònjuge, sentir ràbia acumulada vers la parella, gelosia, infidelitat, conflictes no resolts, manca d’afecte o d’atenció, etc... Per tal de reactivar la nostra vida sexual, hem de revisar què passa i per què passa; què està succeint entre nosaltres que ens fa estar separats emocionalment; saber què ha pogut conduir a la situació actual i com ho podem solucionar.

La comunicació ha de ser molt oberta, és el primer pas per apropar-nos a l’altre. Ens hem de proposar pensar més en el sexe, augmentar el contacte físic i fer-nos més petons. Si som més afectuosos ens sentirem més a prop; s’ha d’estimular tant la part física com la part emocional. També pot ser molt útil crear fantasies (no cal dur-les a terme si no volem) i, sobretot, prioritzar el plaer: en la teva llista de coses pendents no pots oblidar-te d’estimar-te, de demostrar a la teva parella com l’estimes, de buscar la vostra intimitat, deixar-te estimar, sentir-te desitjada,...

Es tracta, doncs, de fer-li un espai al plaer, al benestar físic i emocional, buscar la complicitat entre els dos; és a dir, que en el primer lloc de la llista et col·loques a tu i la teva parella. A alguns els resultarà assumible i a d'altres, molt difícil. És qüestió de proposar-s’ho. Si malgrat l’esforç no te’n surts, consulta amb un/a especialista perquè revisi el vostre cas i us pugui donar unes pautes concretes.

Rocío Rico  (rocio@consultapsicologa.com)
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella. (Col.: 12135)
Cita prèvia al tel. 627.880.838
@Psicologa_Rrico