Emocions

Un moment inolvidable el fet d'agafar entre els braços aquell ser tant petit. Si feu l'exercici de tancar els ulls i tornar a fer el gest d'abraçar, segur que us venen records, fins i tot, olors, tendresa, escalfor, i un munt de sentiments i emocions. Doncs, aquí ho tenim!, aquell fet, tant usual com tornar a pensar amb ell/a, ens porta a reviure aquella mateixa emoció, ens porta pau, amor, estimació, s'ens va gravar dins nostre com un record que mai s'oblidarà. Això passa amb les emocions, s'ens fiquen dintre, en aquest cas l'emoció es bona i feliç, però hi han d'altres que no, i aquestes son les que ens fan mal.

No es fàcil entrar dins d'aquest mon, és un feina diària i diria jo que per tota la vida, i el que hem d'anar amb compte és amb les emocions que ens fan mal.

Quan hi ha un record dolent, no passa res, és un experiència viscuda, i això mai s'esborrarà; el problema és quan aquest record ens fa sentir alguna cosa dintre, una emoció, tant pot ser ràbia, odi, malestar, angoixa, culpa, responsabilitat... un munt de sentiments que els tenim amagats i no sabem com desfer-nos perquè cada vegada que hi pensem se'ns remou el cor. Depenent com és la persona, la quantitat de emocions i com es gestionen, moltes emocions s'enquisten dins i es transformen en un malestar que cada vegada demana mes atenció, i l'única manera que sap el cos per cridar l'atenció,és mitjançant el dolor. Quantes vegades hem sentit mal en un lloc del cos, i en principi, no hi ha motiu aparent perquè es produeixi? no passa res si es una o dues vegades i desprès marxa, però si aquest mal persisteix i no és a causa d'un accident, mals hàbits, algun virus o una alimentació incorrecte, hem d'anar més endins.

Per l'experiència viscuda consulta al llarg dels anys, son les dones les que més s'assebenten d'aquest problema; els homes som, -com ho diria-.. més simples, per norma general (suposo que per creences),i, en general, ens costa més d'anar al metge, evitem manifestar sentiments perquè creiem que ens fa més vulnerables i no tant "mascles", i ens ho carreguem tot a l'esquena, sense donar cap importància a res, que per una banda esta bé, però per l'altra, ens impedeix obrir-nos i alliberar-nos d'aquesta càrrega que un dia se'ns va ficar dins i, malgrat ens ho diguin, no som capaços de reconèixer-ho, perquè "hem de ser" prou forts per tirar endavant.

En el cas de les dones, malgrat s'obrin més que els homes amb els seus sentiments, hi ha també un munt de creences que han heretat, i això fa molt mal, submissió, abnegació, sacrifici, la família és el primer, els demès abans que jo... etc.

I això és el que ens diu la societat, estem dins uns paràmetres dels que no volem sortir, perquè passen de pares a fills, una creença que es remunta en el temps i ens situa en un món on no hi ha lloc per les emocions, i molt menys alliberar-les, ens deixem guiar pel que diuen el que es correcte o incorrecte, malgrat el teu cor digui totalment el contrari i llavors es queixi el cos perquè l'estem maltractant.

No hi ha res dolent en tot això, no creieu res del que dic, ningú estem en possessió de la veritat, nomes, verifiqueu en vosaltres mateixos fins a quin punt us identifiqueu, si es així, reflexioneu.

Salutacions

Ramon Boladeras
Quiropràctic, quiromassatgista, kinesioleg
VITALISSIM Centre de Salut Integral