L'hora de pagar per estar ben informat

Històricament la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú ha estat època propícia per al naixement de nous projectes periodístics. Així va ser el 1976 quan van sortir al carrer els primers números zero del “Setmanari de Vilanova i la Geltrú". Un projecte impulsat per la butxaca desinteressada de Miquel Adrià, empresari i mecenes de les arts. Adrià va suportar econòmicament aquella aventura de premsa progressista del postfranquisme fins que una altra crisi econòmica va ensorrar la construcció i li va fer dir prou.

Des d’aleshores he conegut pocs empresaris que s’hagin arriscat a invertir en mitjans de comunicació a les nostres comarques. Es poden contar amb els dits d’una mà i en sobren uns quants. Per exemple, l’aposta que va fer el Grup Zeta quan a la tardor de 1982 va llençar “Regió3” al Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. Es va publicar encartat de franc amb “El Periódico”.  Va durar uns dos anys i mig fins que els seus editors van comprovar que podien plantar cara al desembarcament a Catalunya del llavors totpoderós “El País”.

Per això vull saludar l’aparició de l’”Eix Diari”. La primera experiència d’un diari pel Garraf i el Penedès exclusivament per Internet. Un fet tan nou com que dos dels seus impulsors es dediquin al món del periodisme. I és que a falta d’empresaris que apostin per invertir en aquest sector queda clar que els periodistes es veuran cada cop més abocats a crear les seves pròpies empreses i els seus productes si volen treballar i viure del seu ofici.

I per viure del seu ofici hauran de comptar amb el suport dels seus lectors. Vull dir amb això que el finançament exclusiu de la publicitat fa inviable qualsevol mitjà periodístic que vulgui ser seriós a Internet. Si volem diaris a la xarxa que siguin més que un còpia i enganxa de notes de premsa, que arrenquin notícies a peu de carrer, que aixequin històries interessants i exclusives, els lectors s’han de comprometre a pagar per llegir-los. Encara que sigui un preu simbòlic que permeti farcir les redaccions de periodistes.

Els diaris tenen raó de ser si tenen lectors. I si en tenen molts tindran més publicitat i la podran cobrar més cara i fer un millor producte. O dit d’una altra manera: si volem diaris independents, al servei del seus lectors, capaços de plantar cara a les pressions dels poders polítics i econòmics, hem de pagar per estar ben informats. Tal com paguem per una barra de pa cada matí, perquè el volem tou i del dia. A mi m’agrada el pa tou. Jo estic disposat a pagar per estar ben informat. Encara que sigui a Internet.