El que en penso del 25N

Durant tota la setmana hem llegit i escoltat moltes opinions diverses al voltant dels resultats del 25N, per desgracia es pot constatar que moltes són interessades i sectàries. Com sempre, sembla que cap partit ha perdut. El cert és queun ha desaparegut, SI, potser la manca de propostes realistes i el tarannà del discurs els hi ha passat factura. Dos han perdut una bona quantitat de diputats i alguns vots totals, CiU i PSC, les retallades han passat factura als primers i els segons són en caiguda lliure fins que trobin un nou rumb i es defineixin. Dos han guanyat alguna cosa, PP, recull vot espanyolista i poc més, però no aconsegueix de cap de les maneres ser l’alternativa, i ICV, l’esquerra tradicional, també guanya un mos possiblement per la puja  de la participació. I tres han triomfat, C’s ha triplicat, no amagaré que no m’agrada, no m’agrada el seu missatge populista, poc educat i m’atreviria a dir que antiquat. Les CUP entren amb força reforçant el bloc independentista. I ha triomfat, aquest cop sí, Esquerra Republicana, doblant resultats i recuperant una posició important i aconseguint ser la segona força en diputats. La pujada de la participació segur que ens ha beneficiat, atès que som coneixedors de rebre vots d’un electorat molt exigent i crític, un fet que molts dels altres partits no sembla que pateixin. Esquerra té un full de ruta clar i la ciutadania ha anat a votar i ens ha dit que l’executem, no crec que ens hagi votat per governar, ens ha votat per fer que el Parlament i el poble voti si o no a la Independència i per vetllar que no es retalli més l’estat del benestar. Ens han votat perquè aquest cop de nou, hem tramés il•lusió i ara l’aposta és l’estat propi, fa uns anys l’aposta va ser fer créixer i desenvolupar la Catalunya socialment justa, i es van fer els governs d’esquerres, els tripartits, tant menyspreats però que van fer escoles, van millorar la sanitat i la educació. Un desenvolupament que ha tallat la crisi i, principalment, les polítiques neoliberals i centralistes dels governs de Madrid.

Han guanyat en força els espanyolistes, unionistes, minoritaris al Parlament, i hem guanyat els independentistes. I, tanmateix, s’ha consolidat una majoria suficient per fer la consulta.  És preocupant veure com el missatge de la por i de la mentida no només no fa perdre vots, facilita guanyar-los. És el missatge del PP, por i mentides, són els que reclamen donar compliment a les lleis i són els primers en no complir-les, no compleixen els pressupostos que ells han aprovat, no compleixen l’Estatut i sembla que només els hi preocupa que els seus, els de la llotja del Bernabeu, continuïn fent negocis amb l’aval dels diners públics, fent infraestructures inútils o salvant les destrosses financeres. Ningú ha d’oblidar que qui va destrossar Caixa Madrid va ser una tal Blesa, col•locat per l’Aznar, el pitjor president de l’estat espanyol i que ara es permet donar lliçons. No hem d’oblidar tots els imputats per corrupcions diverses del PP, com no hem d’oblidar que va ser el PP qui va portar l’Estatut al Constitucional, qui ha portat a la fallida la Comunitat Valenciana i qui està intentant eliminar el català a les Illes. No hem d’oblidar quin és el model econòmic que defensa el PP, el totxo, els serveis de baixa qualificació, l’especulació financera i la subvenció, sigui en forma de fons europeus o d’espoli fiscal. I és preocupant que hagin guanyat alguns vots i un diputat per Girona.

És preocupant que a Sitges la segona força sigui el PP, i em felicito però em preocupa, veure com a Sitges, Vilanova i Ribes, Esquerra ha tret uns bons resultats, lluny per sort dels desastres de les darreres municipals. Potser els responsables locals haurien de fer autocrítica, els votants possibles pel que sembla existeixen, i només ens voten en les grans ocasions. Potser aquests responsables s’haurien de plantejar, en comtes de fer-se fotos i intrigar, obrir el partit, com diu en Junqueras, i potser deixar que altre gent, que hi és, tiri endavant el projecte independentista, de transmetre il•lusió i explicar el projecte.

Els resultats del 25N han conformat un Parlament que sembla reflectir el moment en el que es troba Catalunya, on una gran majoria volem ser consultats, on una part d’aquesta majoria té dubtes però vol decidir i vol informació. On una minoria vol ser consultada per dir no, el seu és un altre projecte. I on una altra minoria ni vol ser consultada ni vol que es consulti, no vol democràcia. Ara ens cal que el President Mas conformi un govern potent per sortir de la crisi, que plantegi uns pressupostos, possiblement retallats, però que no haurien d’afectar al poble, i que es posi data al dret a decidir, si ho fa així sap que tindrà Esquerra al seu costat, com a principal partit de l’oposició i principal defensor de l’estat propi. És el moment de fer política amb majúscules, no de negociar poltrones, a Esquerra no fem política per les poltrones la fem per aconseguir el que fa temps demanem, la Independència.
 

Jaume Torras
militant d’esquerra
www.jaumetorras.blogspot.com