I si fem POLÍTICA, amb majúscules?

Segons ens diu l’Enciclopèdia, podem entendre com a fer política el conjunt d’activitats teòriques i practiques referents a les relacions entre els ciutadans d’una mateixa col•lectivitat o entre diferents col•lectivitats. Tanmateix, el moment actual ens diu que aquestes relacions són de poder, ho són entre els ciutadans i l’estat , i entre els estats. El terme política, tal com l’entenem actualment, es refereix a les teories sobre el govern de la societat i a les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.

La realitat és lluny del que ens diu l’Enciclopèdia. Constantment assistim a declaracions i repliques,  paraules i més paraules, entre els dirigents dels diversos partits, entre els representants de la ciutadania, els càrrecs electes. Com a norma, no veiem un debat real sobre formes de govern, veiem retrets. Veiem com el que importa és el titular del diari o la imatge en els mitjans. Veiem com ha arrelat el concepte que en política tot si val, i alguns, molts, creiem que no. No si val l’intriga i la traïció, ni amb els adversaris ni amb els “companys” i així grimpar dins el propi partit. No si val mentir, i mentir és no donar compliment als compromisos, un programa electoral és un compromís, una proclama en un míting també, com ho és un pressupost de qualsevol administració. No si val difamar alegrament per tal d’enfosquir la imatge de l’adversari.

Els moments actuals, amb un doble repte, recuperar en la seva plenitud l’estat del benestar deixant enrere la crisi, i aconseguir el que una part important del poble va demanar, l’estat propi, demanen fer política amb majúscules. Els moments actuals demanen escoltar, analitzar, fer debat i proposar, i fer-ho d’acord amb la ciutadania, complint els acords i els compromisos, amb transparència i sense por, oblidant els tacticismes. Els moments actuals, més que mai, demanen tenir càrrecs electes brillants, preparats i disposats a treballar sense buscar un retorn mediatic  o electoral. És el moment d’escombrar la mediocritat, tots aquells que només hi són per la foto o per fer el fatxendes, tant arrelada en la política darrerament. És el moment de recuperar la confiança en la política. 

A Catalunya hem de fer política. Patim un estat que ens espolia i ens juga a la contra, fent més greus els efectes de la crisi, una crisi provocada pels principis neoliberals dels que ara governen a Madrid, el PP d’Aznar. Patim els intents recentralitzadors del PP d’en Rajoy, que només pretenen continuar amb un model social i econòmic antiquat i en fallida, que sembla que només està preocupat per concentrar en la cort tot el poder polític i econòmic de l’estat espanyol. Patim els atacs a tot allò que és diferent del pensament únic.

Patim els incompliments constants de les lleis, l’estatut i els “presupuestos generales”, per aquells que s’omplen la boca constantment amb la paraula Constitución. Hem de fer política, mirar endavant i afrontar el futur amb optimisme. Ens cal un bon pacte per aquesta legislatura, un pacte que millori els ingressos i recuperi part o tot de l’estat del benestar que ens han retallat. Un pacte que possibiliti mesures pel finançament de les empreses, banca pública. Un pacte que plantegi solucions als problemes d’habitatge.

Un pacte que posi data a la consulta per saber si volem o no tenir un estat propi, i si és que si, endavant, que tots hi sortirem guanyant. Això i no quotes de poder o càrrecs, poltrones, és el que des d’Esquerra hem plantejat al President Mas. Gestionar el dia a dia es fa des del Govern, i per això CiU no ens necessita. Legislar es fa des del Parlament, on s’aproven les lleis i els pressupostos, i aquí CiU sí ens necessita i hi som i estem disposats a fer el pacte que ha de beneficiar a tothom.

Jaume Torras
Militant d’Esquerra
www.jaumetorras.blogspot.com