L'inevitable micromecenatge en el patrimoni

El greu context de dificultats econòmiques del moment causa en el món de la cultura i del patrimoni una disminució dels recursos procedents de l’Administració Pública i una major dificultat en el desenvolupament de les seves activitats deguda a l’increment de l’IVA. La realitat de la gran majoria dels museus i entitats patrimonials, avui dia, és bastant precària i desconcertant.

Degut a la davallada dels ingressos, la major part dels museus es veuen obligats a reduir el personal i, en conseqüència, no poden arribar a efectuar totes les tasques que caldria dur a terme entorn a la seva col·lecció. Alhora, les necessitats que presenten els monuments, els edificis catalogats i els espais d’interès de les ciutats no poden ser atesos perquè no hi ha recursos públics.

Davant d’aquesta desempara del nostre patrimoni i de la necessitat de trobar finançament per continuar tasques com la restauració de monuments, l’adquisició de noves peces per la col·lecció, l’ampliació d’espais expositius, el desenvolupament de nous projectes… cal començar a mirar a l’exterior i apostar pels micromecenatges.

Als Estats Units ja fa molts anys que es desenvolupa i aquí, a Europa, encara som bastant ascèptics en la introducció de capital privat per al patrimoni. Amb l’actual situació econòmica però, la tendència està canviant. La restauració de la Cúpula del Panteó de París n’és un bon exemple, tothom qui vulgui pot aportar fons en la recol·lecta que s’ha obert per finançar el projecte. Però també el Museu del Louvre i el Museu de Belles Arts de Lió fan una crida en l’obtenció de fons per comprar noves obres per la seva col·lecció.

A casa nostra hem vist com molts artistes han fet una crida al micromecenatge per poder finançar la publicació d’un llibre, la gravació d’un CD o fer front a un festival. I en el cas de grans projectes vam viure l’apadrinament de tubs pel nou Orgue de l’Abadia de Montserrat. La recerca de fons és, doncs, inevitable per continuar preservant, col·leccionant, documentant, exposant i explicant el patrimoni.

Hi ha molta gent que s’estima la història, s’estima el patrimoni i s’estima el que forma part de la seva identitat com a poble. Hi ha molta gent que, cadascú segons les seves possibilitats, està disposada a aportar fons per dur a terme projectes culturals i patrimonials; un molt bon exemple el tenim en les Associacions d’Amics dels diferents Museus que ajuden econòmicament els diversos projectes i necessitats de la institució que vetllen. Per tant, el micromecenatge ha de tenir un protagonisme en la recerca de fons per atendre la cultura i el patrimoni de les nostres ciutats i del nostre país. Al mateix temps és una manera de poder sentir-nos partícips de tot allò que es cou i que deixa petjada en les generacions que ens succeeixen. A què esperem a posar-ho en pràctica?

J. Medina Alsina

Gestor de la cultura i del patrimoni