La cultura en joc en el micro mecenatge

Una de les coses que hem incorporat com a nostra durant aquests darrers anys de severa crisi econòmica és el micro mecenatge, un sistema de finançament a través de la iniciativa privada (mecenes) que permet a les entitats tirar endavant les iniciatives amb un cert cost econòmic sense dependre de l’ajuda de l’administració pública.

Aquesta fórmula, molt implantada a països com els Estats Units, ha permès entre d’altres que el CP Vilafranca pogués viatjar a Galícia la temporada passada a disputar la Copa del Príncep, que el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles Cesc Freixas pogués editar el seu quart disc el 2011 o que els Bordegassos de Vilanova celebressin l’any passat el seu 40è aniversari amb una gran diada castellera a la capital del Garraf.

Més recentment, ja durant aquest 2013, el Museu del Ferrocarril de Catalunya ha apostat també per aquest sistema de finançament per poder recuperar la històrica locomotora de vapor “Mataró”. Mitjançant una de les pàgines web especialitzades en micro mecenatge, el museu ha aconseguit en poc temps més de 35.000 euros de part de particulars per poder finançar el projecte.

Tot i que és innegable que es tracta d’un bon mètode de finançament en l’època en la que estem vivint, també és ben cert que deixar a la bona voluntat d’altres la possibilitat de tirar endavant projectes, en molts casos de persones o entitats històriques que treballen en pro de les seves ciutats des de fa dècades, no és precisament cap garantia d’èxit.

Un bon exemple el tenim amb la Colla de Geganters de Vilanova. L’any passat celebraven el quarantè aniversari de l’estrena dels gegants de la Geltrú. I per commemorar-ho es van marcar l’objectiu d’aconseguir 3.000 euros per intentar recuperar els gegants originals i els seus vestits, patrimoni històric de la ciutat, que van haver de ser substituïts l’any 2000 a causa del seu mal estat. Però no ho van aconseguir.

A diferència de l’any passat, la colla ha decidit enguany apostar pel micro mecenatge per aconseguir aquests diners. Veient algun dels exemples citats en aquesta editorial podria semblar que aconseguir 3.000 euros per un projecte com aquest és fàcil. La realitat, però, és ben diferent, ja que, a poc més d’una setmana per que s’acabi el plaç per aconseguir els diners, la colla només ha recaptat 960 euros, poc més d’un 30% del que necessita per recuperar els autèntics gegants de la Geltrú.

És evident que l’administració pública no té diners per finançar tots els projectes als que donava sortida abans. És indiscutible. Però d’aquí a deixar a l’atzar de la caritat certes iniciatives com aquesta, per exemple, n’hi ha un bon tros.

Els Ajuntaments han de saber filtrar en quins projectes col·laboren i en quins no, i en quina mesura. En aquest sentit considerem que les iniciatives de caire cultural d’entitats o associacions que representen la història viva de les nostres ciutats haurien de ser les que més suport rebessin de les institucions, ja que darrera de cada projecte hi ha en joc patrimoni de la població que no podem deixar escapar.

Si ho deixem tot en mans del Verkami, correm el risc de quedar-nos sense actius. De moment, ja anem pel camí de perdre la possibilitat de recuperar uns gegants històrics de Vilanova. Ja veurem en el futur que més perdem durant aquesta crisi.