Síndrome d'abstinència .. amorosa

La Júlia entra al meu despatx nerviosa, encara no ha fet els 30 anys. Té moltes ganes d'explicar-me la seva història, sóc la primera persona a qui li diu la veritat. Està patint per amor. La seva parella l'ha deixat i ella insisteix a tornar, em diu que no s'imagina una vida sense ell. Sovint, escolto a la consulta el testimoni de noies que m'expliquen la seva desesperació perquè han trencat amb la seva parella i no aconsegueixen desenganxar-s’hi, encara que hagin viscut una infinitat d'humiliacions, o menyspreus, entre d’altres despropòsits molt més horribles. Ingènues i dependents emocionals, elles creuen que no podran viure sense ell (perquè solen ser ells els controladors i elles les submises), i és més, costa molt trencar definitivament aquestes relacions: es continuen trucant, queden de tant en tant, practiquen sexe (o millor dit, ell les utilitza mentre no troba una altra substituta), i elles consumeixen tota la seva energia buscant estratègies per estar prop d'ell, accedint a totes les seves peticions amb la il·lusió que ell no les abandoni.

I és que com insinua el títol del meu post, l'amor enganxa i crea addicció com la més dura de les drogues. Fins i tot, hi ha amors que maten, en el sentit més literal de la paraula. Algunes persones confonen l'amor amb possessió, amb control, s'obsessionen amb la parella, així que trien a persones submises a les condicions que aquestes imposen.

Potser us xoca però l'amor no us ha de fer patir. I encara més: qui us fa patir no us estima com hauria de ser i com us mereixeu. Aquestes relacions cal trencar-les quant abans millor, davant la mínima senyal de control o d'humiliació, segueix el meu consell, i fuig ben lluny.

Davant d'una ruptura és normal que ho passem malament, i sobretot si estem enamorats perquè hem de passar el dol per la pèrdua. Això vol dir que durant uns dies o algunes setmanes tindrem ganes de plorar, estarem tristos, sentirem ràbia, dolor, buit i poc a poc amb el temps, acceptarem la situació i ens anirem recuperant. La veritat és que ens aterra el dolor i el sofriment, però cal elaborar la pèrdua, deixar que les emocions segueixin el seu curs per poder créixer i aprendre de l'experiència. Les persones dependents emocionals travessen com una síndrome d'abstinència davant una ruptura: augment de l'ansietat (per desconèixer on i amb qui estarà?, Què deu fer? Haurà conegut a una altra persona?), plor desconsolat, desig de retrobar-se amb l'ex-parella, pèrdua de gana, problemes per dormir, dificultat d'atenció i concentració, etc ...I tornant al tema de les drogues, quan una persona vol desintoxicar-se d'una addicció el primer que ha de fer és suprimir qualsevol ingesta d'aquesta substància per la qual ha desenvolupat dependència així que, potser no t'agrada sentir-ho, però quan et separes d'algú has de trencar qualsevol tipus de contacte amb l'altra persona, això implica: esborrar el seu número de telèfon, evidentment no enviar cap missatge, eliminar-lo del facebook per no tenir accés a les seves fotos, o a la seva informació, no intentar localitzar-lo en els llocs que freqüenta, etc. Pensa que quant menys sàpigues d'ell, més fàcil et resultarà recuperar-te i refer la teva vida.

El meu consell davant d'una ruptura: encara que durant uns dies o setmanes prefereixis aïllar-te de tot i de tots,  poc a poc has d’exercir les teves activitats quotidianes i d'oci. Recupera el temps perdut i busca opcions que et permetin conèixer gent nova: apunta't a un grup de senderisme, de hip hop, batucada, estudia un idioma nou, fes voluntariat, cuida't, fes una mica d'exercici, escolta música, canta o balla , concedeix-te un caprici o dos. És probable que la teva autoestima hagi resultat danyada, així que canvia alguna cosa del teu aspecte físic, per exemple, atreveix-te i talla't els cabells!. Fes tot allò que et faci sentir bé i reuneix-te amb persones que t’ animin, que et facin riure. No et preocupis, sortiràs d'aquesta. Tots ens hem sortit.

Rocío Rico

Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella.

Col.: 12135

Cita prèvia al tel. 627.880.838  / rocio@consultapsicologa.com