S'han equivocat

Des de les seves torres d’ivori i els seus sous de sis xifres, no van ser capaços de preveure les repercussions reals de les recomanacions als governs europeus per tal de redreçar les finances públiques:  les retallades. Unes finances públiques malmeses per una despesa pública mal gestionada, la baixada d’ingressos motivada per la reducció en la recaptació, la especulació amb el deute públic i la neteja amb fons públic d’un sector financer endeutat fins a les celles per especular amb el totxo.

Les recomanacions d’austeritat, acceptades per una colla de buròcrates preocupats per defensar el seu estatus, estan portant a la misèria a milions de persones en mitja Europa. I, per desgràcia, Espanya és un bon exemple. Els cortesans buròcrates que controlen l’aparell de l’estat, no han tingut cap problema en aplicar la recepta equivocada. Un cop més Espanya torna a prioritzar la Cort a la gent, l’espoli a l’economia productiva. Un cop més la responsabilitat de la fallida no és del gestor central, ara és dels gestors autonòmics i municipals, de les duplicitats. Però el que ens hauríem de plantejar és on és la duplicitat, un exemple: les qüestions relatives a Educació, Cultura i Esport, estan transferides, en general, a totes les autonomies, llavors com és que es continua mantenint un Ministerio amb uns 11.500 treballadors directes i un pressupost anual d’uns 2.561 milions d’euros? O les duplicitats internes de la mateixa estructura central, on es pot trobar tot un equip econòmic directe pel President dins les 1.600 persones que treballen per Presidència. Patim una estructura central amb 455 alts càrrecs i 812 eventuals (càrrecs de confiança)....

Patim un estat que no sembla ser conscient que per mantenir la Cort cal que hi hagi activitat econòmica per tal de recaptar impostos. Que l’activitat econòmica necessita infraestructures i que aquestes no són elements d’aparador.

Les recomanacions equivocades de l’FMI, només semblen beneficiar a les grans companyies, potser és per això que el govern central les ha posat en pràctica sense miraments. A Espanya les grans companyies són del sector financer, energètic o de la construcció, totes tenen relació directa i constant amb l’administració, cap fabrica rés. Són aquestes companyies les que gestionen fons de pensions, mútues sanitàries, infraestructures de peatge, empreses de neteja municipals, fan l’obra pública i s’afavoreixen de les privatitzacions dels serveis i empreses públiques, i són les companyies que no tenen cap problema en despatxar personal, deslocalitzar serveis o no pagar les subcontractes. I totes reparteixen dividends amb normalitat. I totes contracten a ex-ministres amb sous milionaris.

L’FMI s’ha equivocat i no han dimitit els responsables, no han proposat solucions per tornar a la via del creixement, ni han plantejat indemnitzacions als damnificats per la seva errada. I tampoc, com era de suposar, el govern central, ha fet cap senyal de canviar d’estratègia. L’economia productiva, la de les pimes i autònoms, que representa el 90% de l’activitat total, que és la que genera llocs de treball, continua sense veure cap senyal que generi confiança i ajudi a reactivar el consum. Pel govern central, l’economia espanyola ha d’estar al servei de la cort, ha de servir per donar una imatge irreal de l’estat i mantenir unes estructures que recorden l’imperi de Felip II, antiquades, centralistes i sectaries.

Jaume Torras
Militant d’Esquerra
www.jaumetorras.blogspot.com