Opinar

Però el cert és que la informació ens arriba a trossos, esbiaixada i totalment manipulada. I la informació és imprescindible per poder opinar, i fer-ho en base a l’anàlisi de fets i dades reals.

Un dels fets que més desencís  genera en la gent, és el de sentir-se espectadors dels duels dialèctics  entre els líders polítics, on el que sembla que només importa l’atac a l’adversari i posar en pràctica el “i tu més” per amagar les errades pròpies. I, tanmateix, una part important del personal se sent  les víctimes de les paraules buides i les promeses sense fonament ni  futur, les contradiccions constants i els oblits d’allò que s’havia dit. El pitjor és que ens volen fer creure que això és fer política i no ho és. Una part important de la ciutadania és molt conscient que alguns d’aquests líders no s’informen, que sembla que només són capaços de dir allò que els assessors els hi preparen i així, molts cops, parlen de coses que desconeixen, com si fossin tertulians de qualsevol televisió en horari nocturn o de columnistes de certs diaris que només busquen titulars.  No estan realment informats i, per tant, no son capaços d’analitzar els problemes que pateix la societat, només són capaços de dir les proclames que els hi han dit que els hi faran guanyar vots i així continuar en el poder, atès que és el poder i no el servei a la ciutadania el que mou la seva activitat política. El cert és que, el que molts volem és escoltar i expressar opinions fonamentades i poder debatre-les per tal d’arribar a propostes possibles per solucionar els problemes i  generar un millor futur per a tothom, això és fer política.

Ara, aquest sentiment de desencís amb la política és molt fort. El govern central del PP, amb la connivència dels principals grups mediàtics, està deixant clar que només els hi interessa que el poble opini votant i prou, deuen creure que no tenim dret a saber i opinar, que  ells ja pensen per tothom i que només ells tenen la raó. Per a ells no cal que la ciutadania parli de polítiques socials, que coneguin la realitat econòmica de l’estat o que es generi un debat real al voltant de la necessària renovació i transformació de l’administració pública, amb una sola finalitat, la millorar dels serveis públics, la millora de la qualitat de vida. I com no volen que parlem de tot això i a casa nostra, hem decidit  ampliar el debat, posant pel davant el legítim debat de l’estat propi, hem de veure com els mitjans de comunicació s’omplen de casos de corrupció que no fan més que despistar i fer créixer el desencís. Ara cal presentar la nostra nació catalana com una cova plena de corruptes, que només ens queixem i exigim diners, que ens inventem que l’estat li deu més de vuit mil milions d’euros a la Generalitat, que l’espoli fiscal és una gran mentida i és Espanya qui ens està subvencionant. En realitat, el que pretenen és generar dubtes sobre la viabilitat econòmica de Catalunya com a estat, quan el problema és d’Espanya. I, tanmateix, el que pretenen des de ja fa temps és que la gent no participi, no voti, que només voti el vot captiu i que creu les mentides i, així, continuar mantenint els privilegis d’una casta, els de la llotja del Bernabeu, que continuen creient que som en temps del imperi de Felip II. Una casta de buròcrates i aconseguidors, que no fabriquen rés i ho xuclen tot, que creuen que tot té principi i final a Madrid i la resta de l’estat està per servir-los, són els Aznar, Rato, Rubalcaba......no han treballat mai, sempre de càrrec en càrrec i fent lleis a la seva mida.

Hem d’opinar, i ho hem de fer amb coneixement de causa. Hem d’exigir que els que fan política, al nivell que sigui, tinguin opinió pròpia i no parlin per parlar, estiguin informats i analitzin per poder donar la millor resposta possible als problemes de la societat. Hem d’exigir que els mitjans de comunicació no manipulin la informació i que aquesta sigui veraç. Hem d’exigir que aquells que expressen opinions en els mitjans ho facin amb coneixement de la qüestió.

Tanmateix, la militància en un partit polític, jo soc militant d’ERC per convicció, atès que el seu ideari és el més proper als meus principis, basats en la socialdemocràcia, la justícia social i l’independentisme, no hauria de limitar la capacitat d’opinar lliurament, en el ben entès, que normalment el que opini no s’allunyarà gaire dels principis i propostes del partit. Però, és evident, que sempre hi hauran  temes en els que no es pensa, ni es diu,  el mateix que es pot pensar o dir des del partit, o que hi hauran actuacions amb les que no hi estigui d’acord i, si s’escau, s’ha de poder dir, s’ha de dir. Els partits polítics no han de ser sistemes uniformes, com semblen els grans partits estatals, ja ho va dir aquell “quien se mueva no sale en la foto”, i sortir a la foto és, per a molts, fer política. Els partits polítics han d’estar oberts a la diversitat i evolucionar gràcies al debat generat, el debat intern, assemblees,  i el debat amb la societat.  Una societat que cal que trobi espais pel debat, com ho són moltes de les plataformes cíviques i així poder opinar en llibertat. Perquè és de llibertat del que estem parlant, de respecte per la democràcia, de respecte pels individus i de felicitat, atès que hauria de ser la felicitat de tothom la finalitat de totes les accions polítiques, i, per desgràcia, és aquesta felicitat el que en aquests moments ens volen negar.  Ens volen negar el dret a decidir quin estatus jurídic volem per Catalunya, la nostra nació,allò que la Carta dels Drets dels Pobles de l’ONU, signada pel rei espanyol, ens reconeix. I molts, el que volem, és ser lliures a casa nostra, per fer autèntica política, la que treballa per el benestar i la felicitat de tothom, i no aquesta que ens imposen que només busca alimentar la casta del poder central i per això manipulen la informació i segresten la democràcia. Hem d’opinar i ho hem de fer informats i amb convicció, ens hem de poder equivocar, però hem de ser lliures i viure democràcia, que és el mateix que dir que vivim en el respecte i la llibertat.