Caldria ensenyar als pares a separar-se?

Quan els pares se separen no només trenquen amb la parella, sinó que ho fan amb més coses i, això fa que ocasioni més dolor encara amb els nens que, en aquests casos, tampoc decideixen res.

En una gran majoria de casos, quan la parella trenca, els nens queden mancats de altres membres de la família, com ara, tiets, cosins i avis, que d’una o l’altra banda, sobretot aquests últims queden molt afectats, i encara que sabem que no hauria de ser així, malauradament,  és el que passa més sovint, ja que la gran majoria de pares no saben separar  tampoc, la pròpia ruptura de les altres, en la que estan implicats diferents membres de la família dels seus fills, i que segueixen sent això: família.

El dolor es fa patent a tot arreu, està clar que a la parella en primer lloc, però que també als demés afegint conseqüències de tot tipus: emocionals, psicològiques i conductuals. Està clar que no sempre és així, i que un divorci o separació no té que ser sempre traumàtic, però en moltes ocasions s’hi esdevé.

No és estrany observar que els nens i nenes (sobretot en edats preescolars) que experimenten aquesta vivència poden presentar sentiments de culpa, abandonament, rebuig, impotència i indefensió, pors no resoltes, inseguretat, baixa autoestima, ansietat o depressió. Pot aparèixer també un desequilibri important i una tendència a conductes agressives i ansietat intensa, tot plegat originat, de manera freqüent, per un pensament distorsionat sobre la separació dels pares (creure que els pares l’abandonen perquè ja no l’estimen i que són culpables de la separació dels seus pares), tot això passa perquè els nens no disposen de capacitats cognitives com les persones adultes, i aquests pensaments estressants poden afectar i molt al desenvolupament evolutiu dels menors.

Amb l’objecte de minimitzar totes aquestes reaccions negatives s’han creat programes per ajudar i proporcionar recursos personals als menors  per afrontar adequadament la separació dels seus pares, per ajudar a configurar un concepte de família més flexible i plural, reconfigurar, acceptar i flexibilitzar un nou model  familiar, des d’un pensament crític i creatiu, i entendre la família des d’un punt de vista renovat, a través de diferents objectius com: reconèixer diferents tipus de família (extensa, uniparental, nuclear..) potenciant el respecte i l’acceptació per totes elles, aprendre que la funció parental està present en tots aquests models, amb l’afecte, el recolzament i la vinculació emocional, ajudar a entendre que totes les estructures familiars tenen avantatges i desavantatges, que totes ells disposen dels mateixos drets i són igualment vàlides. D’aquesta manera s’ensenya a revaluar la situació considerant altres punts de vista així com valorar els aspectes positius.

Evidentment aquest programa està dissenyat per treballar tots aquests aspectes, i altres, de manera més àmplia, però un objectiu importantíssim que també s’hauria d’incloure en el programa és la implicació de l’Administració en formar, assessorar i recolzar professionals especialitzats, que des d’una perspectiva d’intervenció preventiva podrien, no només ajudar i ensenyar als fills a viure amb una família de pares separats, sinó el que és més important, ensenyar als pares a separar-se de la parella, de la manera més saludable i amb les mínimes conseqüències.

Marga Pagès
Psicòlogaforense Col.COPC 13956                                                                                                                                                         www.consultapsicologa.com                                                                                                                                                                marga@consultapsicologa.com