8 raons per fugir de Christian Grey

Aquesta història narra la relació que s’estableix entre una estudiant universitària, innocent i sense cap experiència sexual amb un atractiu empresari milionari amb un passat traumàtic, que ha trobat en les pràctiques de BDSM (Bondage, Disciplina i Dominació, Sumissió i Sadisme i Masoquisme) la manera de gestionar el seu revers fosc.

Aquest article no pretén ser una crítica literària de l’obra sinó desmitificar algunes falses creences que hi apareixen.

Christian Grey és un seductor irresistible, atractiu, intel•ligent i molt romàntic, atributs que poques dones rebutjarien. Però darrere del seu aspecte enlluernador, s’amaga un individu amb un cantó fosc, traumatitzat pel seu passat. D’entrada, no és un tipus d’home amb el que convingui embolicar-se sentimentalment perquè el preu que s’ha de pagar és molt alt. Aquests són, a grans trets, alguns dels motius pels quals val la pena allunyar-se’n:

• L’autora fa servir el mite sobreexplotat - que malauradament avui dia encara funciona – de l’home dolent que s’acaba transformant per amor. No podem estimar a algú que d’entrada volem que canviï; és incoherent i perillós per a la salut. Hem d’estimar a les persones tal i com són i no pretendre canviar-les perquè això només ens proporcionarà problemes i maldecaps innecessaris.

• Christian Grey és un maltractador psicològic i és presentat com algú a qui hem d’ajudar a redimir-se. Un mite que encara avui en dia creuen moltes dones, que la bella canvia a la bèstia. I que sota l’aparença d’una façana sense escrúpols s’amaga una bona persona, esperant que algú el salvi del seu traumàtic passat.

• Per a les adolescents, és una lectura poc recomanable, no pel contingut sexual sinó per com és descrit el protagonista masculí. Algunes joves no són capaces de detectar el maltractament i, llegint un llibre com aquest, el poden arribar a idealitzar.

• Grey és un obsés del control. Vol saber en tot moment on és ella i amb qui està. Necessita controlar el que menja, el que beu i com vesteix.

• És un gelós patològic i, com a tal, entén la parella com una possessió. I així li fa saber diverses vegades a la protagonista: “tu ets meva”; no obstant, una parella no pot ser tractada com un objecte o propietat.

• Un altre mite - al que li dóna molt d’èmfasi l’autora - és la facilitat amb que la protagonista arriba a l’orgasme després de la penetració, el 100% de les vegades. Fins i tot, a la seva primera relació sexual, un fet infreqüent. Sobretot si tenim en compte que ell li desperta passió i por al mateix temps. Una persona que estigui neguitosa davant del coit, o que experimenti por, difícilment arribarà al clímax.  A més, tampoc és gaire habitual que els dos membres de la parella arribin a l’orgasme al mateix moment, com passa en a la novel•la.

• Anastasia, la protagonista femenina, se sent sovint utilitzada sexualment i sola. Si et sents així amb la teva parella, convé que te’n distanciïs.

• Quan ell s’enfada, reacciona amb molta agressivitat, arribant a intimidar-la i, fins i tot, a despertar-li por. Si tems la reacció de la teva parella quan s’enfada, si t’espanta el que et pugui dir o fer, estàs patint violència. Atura-ho davant el primer episodi.

Per tant, sempre i quan ens agafem el llibre amb distància i siguem conscients que és ficció, podem endinsar-nos en una lectura fàcil i amena, que atrapa i que, a més, ha posat de moda novament la literatura eròtica (tan útil per a fomentar la imaginació i despertar el desig). De fet, els sexòlegs sovint recomanem aquest gènere  literari per tal de potenciar les fantasies sexuals; existeixen un gran ventall de títols al nostre abast.

Rocío Rico  (rocio@consultapsicologa.com)
Psicòloga especialista en sexologia i teràpia de parella.
Col.: 12135
Cita prèvia al tel. 627.880.838