Es busca corresponsal per al Garraf

Aquest títol no és una oferta de feina. Més aviat és una demanda, una petició que fem des de l’Associació de Periodistes del Garraf. He volgut començar amb aquest enunciat per cridar l’atenció d’una preocupació que fa uns mesos que tenim des de l’entitat, però que s’ha accentuat en l’última setmana.

I és que el Garraf és orfe. Definitivament, ara sí, la comarca del Garraf és òrfena. Sempre s’ha discutit si el Garraf i el Penedès formaven part de l’àrea metropolitana de Barcelona, o de la segona corona, o del nord de Tarragona o fins i tot si mereix una Vegueria pròpia. Però ara naveguem sols.

Com diu el Diccionari de la Llengua Catalana sobre el mot ‘orfe’, hem quedat “sense emparança”. El motiu? Que els mitjans de comunicació d’àmbit nacional, els que donen visibilitat de les nostres notícies arreu de Catalunya i de l’Estat, ens han abandonat.

És cert que podríem dir que el Garraf no ha comptat pràcticament mai amb un periodista destinat a cobrir les notícies de la zona de mitjans com RNE, Ràdio 4 o El Mundo. Però en els últims anys, les ràdios, diaris i agències de notícies que han tingut un determinat interès en controlar el que passa a Vilanova i la Geltrú i Sitges han anat eliminant gradualment la presència dels seus redactors o corresponsals a la zona, com El Periódico, EFE, Europa Press o Público, per exemple.

Però molt més significativa ha estat aquesta eliminació de corresponsals en els últims mesos, quan hem viscut desaparicions d’espais i professionals de la comunicació. Hem patit el desmantellament de l’edició local i posteriorment dels redactors a la zona del diari El Punt-Avui (l’Avui que prèviament tenia corresponsal propi i El Punt que va arribar a tenir una redacció amb una desena de periodistes).

La Cadena SER ha eliminat els seus continguts informatius locals, la redacció estable amb mitja dotzena de periodistes que va arribar a tenir i la seu vilanovina de la freqüència Penedès-Garraf, deixant un corresponsal freelance que cobra per peces i una redacció a Vilafranca del Penedès. 

L’Agència Catalana de Notícies també s’ha desfet de la persona de la comarca que tenia destinada a cobrir el seu propi territori, el Garraf, i ha deixat que el seguiment de la nostra actualitat es faci des de comarques com l’Anoia o el Maresme.

La Xarxa (antiga COM Ràdio) també ha prescindit dels seus corresponsals freelance des del mes de febrer passat. I a canvi, moltes de les informacions de proximitat que emeten es cobreixen des de les televisions i ràdios municipals, que per la seva part ja fan mans i mànigues per tirar endavant els seus propis continguts amb les reduccions de plantilla que han patit. El Garraf no se n'escapa, ni de l'eliminació del corresponsal de La Xarxa ni de provocar un excés de feina a les emissores locals com Canal Blau FM."

I el cas més notori, sorprenent i indignant, si se’m permet, és el que hem conegut fa una setmana. Es tracta de la decisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l’ens que gestiona els mitjans públics de la Generalitat, d’acomiadar a partir de l’1 de maig el corresponsal freelance que alimentava la ràdio nacional de Catalunya amb les notícies del Garraf, igual que faran amb 29 periodistes més que hi ha repartits per la resta de comarques catalanes.

Perquè no se’m pugui acusar de fer demagògia, no puc deixar d’explicar que a la comarca encara queda –tot i que sobrevivint de forma excessivament molt precària- una redacció d’Onda Cero amb un únic professional que elabora continguts locals per a les desconnexions i que, si es dóna el cas molt puntualment, exerceix de corresponsal als informatius nacionals.

I també he de matisar que sí queden corresponsals de mitjans d’àmbit nacional a la comarca, però que cobren per notícia que aconsegueixen vendre a les seves redaccions i que poden tenir una freqüència d’una peça cada dos mesos en els casos més optimistes. Això no és cobrir el territori. Aquest és el cas de La Vanguardia, Cadena SER, El País o RAC 1.

Un corresponsal a la zona

Potser no tots els ciutadans coneixen quina és la tasca d’un corresponsal i, conseqüentment, no es poden fer a la idea de la importància de disposar d’un periodista de la zona que segueixi l’actualitat dia a dia.

Un periodista que viu i treballa al Garraf, que s’envolta dels contactes de la zona i que es relaciona amb els periodistes de la comarca, està assabentat, fins i tot sense voler, de tot el què passa, de qui es queixa, d’on hi ha problemes, de què pot passar... Tot això fa que un periodista que viu a la comarca i fa de corresponsal per un mitjà nacional pugui saber bé de què parla i avançar-se a l’actualitat i “aixecar temes” que en diem en l’argot periodístic.

Són professionals de la zona que es coneix el territori, gent que sense ser fixos, treballaven les hores que fa falta, sense horaris, amb passió per la feina periodística, pel seu mitjà i per fer la funció de servei públic.

Un professional que acostuma a ser dels pocs mitjans de cobertura nacional que dia rere dia, posa el micròfon al costat dels mitjans locals i informen de fets importants de cada territori.

I d’això se’n ressenten els ajuntaments, els governs i oposicions locals, les entitats culturals i socials, patronals, sindicats, empreses i tots aquells grups o fonts que estan interessades en difondre les seves informacions, ja que és habitual trobar-se amb un redactor d’un mitjà nacional quan fa de corresponsal i és fàcil traslladar-li cara a cara allò que es vol dir. Ara, hauran de trucar a Barcelona i explicar-li la seva història a algú que potser li costa entendre-la perquè no sap quin és el tarannà social o la dinàmica cultural del Garraf.

Però també pateix el territori en la seva globalitat, com a col•lectiu. Per exemple, la difusió arreu de Catalunya d’una fira o una festa pot suposar més visites de gent de fora; explicar el potencial de Neàpolis en les TIC i les App pot ajudar a assolir un posicionament destacat entre la resta de ciutats menys actives; o reivindicar una problemàtica com el preu del peatge pot despertar l’interès d’institucions superiors que acaben coneixent la notícia.

Però sobretot, qui més s’ha de preocupar d’aquesta pèrdua constant són els ciutadans. Una comarca aïllada i descuidada informativament genera una població mal informada i fàcilment manipulable.

Estructures d’estat

Per acabar aquest article vull referir-me al cas més recent i més cridaner: l’emissora nacional de Catalunya, Catalunya Ràdio, es desfà de la corresponsal al Garraf, Alba López, i de 29 companys seus. I ho faré deixat en evidència la contradictòria decisió dels que busquen un nou estat ben cimentat i estructurat.

I és que els mitjans de comunicació públics són una de les principals estructures de cohesió d’una societat, i si arriben a cobrir el territori amb tanta cura, com Catalunya Ràdio amb els seus corresponsals, és descarat que fomenten molt més la coneixença, comprensió i dinamització dels diversos territoris de tot Catalunya.

Llavors, si els corresponsals freelance li permeten a Catalunya Ràdio ser una emissora de proximitat, repartida arreu del país i cobrint al detall allò que passa, per què la volen desvirtuar?

A mi no em colen l’excusa econòmica per justificar aquesta retallada covarda, ja que es carreguen els més dèbils. Segons expliquen en un comunicat els 30 corresponsals freelance que acomiada Catalunya Ràdio, la seva partida no suposa més que “el 0,35% del pressupost anual de la CCMA, uns 125.000 euros anuals. A més, el pressupost per mantenir un model plural de mitjans públics s'ha reduït dràsticament mentre el 2012 la Generalitat va augmentar les subvencions a grups de comunicació privats passant dels 6 als 9,4 milions d'euros”.  Ara bé, tot fa sospitar que els números no és el que importa, ja que probablement aquesta decisió sigui només el pas previ i imprescindible per endegar un ERO a la plantilla fixa, perquè no es pot fer amb despeses en personal extern. Només és una especulació meva.

Sí que és cert que des de la direcció de l’emissora han comunicat que invertiran en “ampliar” la cobertura al territori amb tres delegacions territorials més (Pirineus, Catalunya Central i Terres de l'Ebre), però realment són aquests corresponsals, cadascú cobrint una comarca, o dues, d'on són, els que és coneixen el carrer i realment faran un servei de proximitat i faran més competitiva la ràdio de tots.

Sigui com sigui, el Garraf no tindrà ni això. Una vegada més, la delegació més propera serà Barcelona.