Perles constitucionals. 1

El cert és, que quan es fa aquesta lectura, al menys jo he tingut aquesta sensació, es pot arribar a veure aquest document més com un reglament de funcionament del poder central i un conjunt de principis, alguns ja antiquats, a cops contradictoris i quasi sempre amb un principi clau, el del manteniment d’un sistema secular que ha de perviure amb independència del model jurídic de l’estat.

Al preàmbul es diu: “Proteger a todos los españoles y pueblos de españa en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones”. Serà per aquest principi que en Wert ens intenta imposar la seva llei? O, com és que es permeten els atacs constants al català a Les Illes, València o l’Aragó? I això que a l’article 3 es diu:”La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Dit això, podríem arribar a pensar que personatges com el Wert, en Bauzà o qualsevol del PP valencià estan incomplint la Constitució? I, tanmateix, quants recursos hi destina el Ministerio per la “protecció” del català? Jo no ho he estat capaç de trobar-ho.

Un dels efectes de la crisi ha estat l’esclat dels desnonaments, molts d’ells fruit de la mala praxis d’un sistema financer abocat al negoci immobiliari i que s’ha aprofitat d’unes lleis antiquades o inexistents,  i d’uns governants més preocupats de preservar els privilegis de la cort que defensar els drets constitucionals de la ciutadania. En concret, en aplicar el que diu l’article 47: “todos los españoles tienen derecho a disfrutar  de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalias que genere la cción de los entes públicos”. Suposo, que en aplicació d’aquest principi, l’Aznar, el pitjor president de la democràcia, va fer aquella llei del sol que va donar barra lliure a poder edificar en qualsevol lloc, provocant greus problemes de manteniment a molts municipis, obrint la porta a la requalificació amb qualsevol excusa o a una llei urbanística com la del País Valencià que ha acabat anul•lada per la Comissió europea. I la participació en les plusvàlues,  arreu sembla haver estat interpretat com el dret a fer equipaments inútils o infraestructures impossibles de mantenir. Potser el problema és que els gestors de lo públic només pensen en com guanyar les eleccions?. Milers de famílies estan perdent els seus habitatges i la bombolla ha deixat uns tres milions d’habitatges buits. Serveixen  d’alguna cosa  els principis constitucionals?

I hi han més, i algunes de molt interessants.